Parc Natural del Desert de les Palmes
De Viquipèdia
El Parc Natural del Desert de les Palmes és un parc natural de la província de Castelló. Aquest paratge de 3.293 hectàrees fou declarat parc natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989.
El nom del paratge es degut a la presència de una congregació carmelitana, orde que denomina d'aquesta manera als espais dedicats a la retirada espiritual. La segona part del nom es deguda a la abundància del margalló, la única palmera endèmica de Europa.
La serra es troba localitzada en la comarca de la Plana Alta.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Aquesta serra litoral paral·lela a la costa es troba situada en la zona sud oriental de la província de Castelló tenint com altura màxima el pic Bartolo amb 729 m sobre el nivell del mar.
El parc forma part juntament amb la serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del paleozoic. És un dels dos únics llocs de la província de Castelló on apareixen les pissarres.
[edita] Clima
Aquesta serra presenta un típic clima mediterrani amb un fort període de sequera durant l'estiu i amb pluges màximes a la tardor..
[edita] Flora
La vegetació del parc natural es troba en un estat de regeneració a conseqüència del greu incendi que va sofrir al 1992, encara així continua sent molt interessant. El sòl existent permet el creixement de l'alzina surera i de la carrasca, però a causa de la transformació de l'ecosistema natural per els incendis i les transformacions agràries la seva presència és molt escassa. També hi ha arbusts com l'arboç, el marfull, el matapoll, l'aladern i canyes (Arundo donax)
[edita] Fauna
La fauna de la serra és variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocel·lat, el lludrió ibèric la colobra d'escala entre els rèptils i amfibis. La població d'aus és molt rica destacant l'àguila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaços. També són comuns la perdiu, la tórtora, la tallareta, el colltort o el corb.
[edita] Llocs d'interès
La presència de la congregació carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monestir antic i el Monestir nou.
A més, en el parc es troben importants runes com el castell de Montornés i el de Miravet, i l'ermita de les Santes. També cal destacar la presència del Castell Vell i l'ermita de la Magdalena, lloc on es trobava antigament la ciutat de Castelló de la Plana i a la que acudeixen els veïns de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena.
[edita] Economia
Degut a les necessitats econòmiques que sorgiren a finals del segle XIX en la congregació carmelitana, es començà a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelità.
[edita] Municipis
Els municipis del parc són: Benicàssim, Borriol, Cabanes, Castelló de la Plana i La Pobla Tornesa.
Al estar situat molt prop de la capital de la Plana el seu accés és molt senzill.
