Parets del Vallès

De Viquipèdia

Parets del Vallès

el Vallès Oriental
Dades municipals
Gentilici	Paretà, paretana
Població (2001)	14.983 hab.
Superfície	9,1 km²
Densitat (2001)	1.644,7 hab/km²
Altitud	94 m
Coordenades	41°34'28"N, 2°14'5"E
Entitats de població	10

Parets del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Se situa al sud-oest de la comarca del Vallès Oriental, a 7 km de la seva capital Granollers, i a 23 km de Barcelona.

Té una àrea d'uns 9 km², i uns 16.000 habitants. De nord a sud, el riu Tenes creua el municipi. La població està distribuïda en sis barris: Barri Antic, sobre un turó al voltant de l'església; l'Eixample, el de més habitants, planificat en els anys 30; l'Escorxador; Can Cerdanet; Can Volart, i Can Riera.

Taula de continguts 1 Història 2 Indústria 3 Fets curiosos sobre Parets 4 Enllaços externs

[edita] Història

La primera referència històrica a aquest municipi és de l'any 878, però la primera vegada que s'utilitza el nom de Parets és al 904 (vila Parietes). El nom actual prové del segle XII, probablement originat per unes parets romanes trobades pels voltants.

Parets tenia jurisdicció directa per part del rei (Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós), excepte per un curt període al 1383 quan l'infant Joan (posteriorment Joan I d'Aragó, el Caçador) el va vendre al noble Marc de Planella. La dona de Bernat de Planella va tornar la jurisdicció al rei al 1385. Per tal d'evitar que això tornès a succeir, Parets va esdevenir oficialment un carrer de Barcelona el 1386.

Al 1385, Parets, Mollet i Gallecs formaven part d'un mateix municipi. Parets es va independitzar de la resta a mitjans del segle XIX, al 1849. El poble ha anat alternant períodes esplendorosos i tristos en la seva història mil·lenària: els temps foscos dels segles XIV i XV, el poc creixement demogràfic del segle XVII, o el pròsper segle XVIII. Precisament en aquest segle, l'any 1706, les tropes del rei Felip V d'Espanya va incendiar l'església, i els arxius de Parets es van cremar amb ella. Aquest és el motiu de la ignorància actual sobre aquesta porció de l'història paretana.

[edita] Indústria

Parets del Vallès té un emplaçament privilegiat i una xarxa de comunicacions excel·lent, que connecta el municipi directament amb la resta d'Espanya i d'Europa. Aquest és el motiu de que Parets resulti una localització tan atractiva per la indústria. Parets és un dels centres industrials més importants de la comarca (aproximadament uns 5,000 treballadors). La majoria de la gent que treballa a Parets són empleats de petites i mitjanes empreses, però també hi ha una representació important de grans companyies (per exemple Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Fujifilm, Freudenberg, Grifols, Solvay, i Novartis).

Hi ha cinc polígons industrials, principalment al marge esquerre del riu Tenes: Llevant, Can Volart, Eixample Industrial, Sector Mollet i Sector Autopista. La superfície total d'aquests polígons és de 199 Ha.

[edita] Fets curiosos sobre Parets

• Joan Clos, (exbatlle de Barcelona (1997-2006), i actual ministre d'Indústria, Turisme i Comerç) va néixer a Parets el 1949.
• El Circuit de Catalunya, on es corre entre d'altres el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, és molt a prop de Parets (l'accés nord del poble queda col·lapsat quan hi ha un esdeveniment important).
• La festa major d'estiu del poble és el darrer cap de setmana de juliol, i la d'hivern a finals de gener.
• El setembre de 2004, Parets va entrar al llibre Guinness dels rècords mundials quan es va confeccionar el caramel més gran del món (1100 m de llargària per 15 cm d'ample, amb un pes de 900 Kg). Aquest caramel es va fer per commemorar el 1100 aniversari del poble.
• Cada any es fa a Parets un pessebre monumental, utilitzant més de 12,000 Kg de sorra, 3,000 Kg de pedres, 1,500 Kg de suro, i més de 800 figures. Al 1996 va obtenir el rècord de pessebre sobre taula més gran d'Espanya (280 m²).
• Heu vist alguna vegada una sortida d'autopista per l'esquerra? La sortida de l'AP7 a Parets ho és.
• La Torre de Cellers és una de les edificacions fortificades més ben conservada de Catalunya.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.