Pidgin
De Viquipèdia
Un pidgin (pronunciat [pi'ʤin]) és una llengua caracteritzada per combinar els trets sintàctics, fonètics i morfològics d'una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra.
El pidgin no és habitualment el dialecte matern de cap grup ètnic o social; generalment és el dialecte que empra un immigrant de primera generació en el seu nou lloc de residència, o una lingua franca usada en una zona de contacte intens de poblacions lingüísticament distinctes, com un port molt actiu; els pidgins foren freqüents també a les colònies, mesclant elements de la llengua de la nació dominant amb elements de les llengües dels nadius i els esclaus hi introduïts.
El parlant del pidgin empra les estructures formals de la seva llengua materna, les que completa amb vocables de la llengua del seu interlocutor; tot i ser emprat per mantenir comunicacions entre individus amb competències lingüístiques diferents, la gramàtica normalment es redueix a l'indispensable. Si un pidgin s'estabilitza com a llengua d'un grup, és preferible el terme crioll o llengua criolla.
[edita] Enllaços externs
- [1] Llista de pidgins en ús més o menys oficial en la actualitat, segon l'Ethnologue (en inglés)
