Pimpinella morada
De Viquipèdia
Pimpinella morada |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Lepista nuda (Bull.) Cooke, 1871 |
||||||||||||||
Coprinus Comatus |
|||
|
|
|
|
|
Color rosa |
|
|
|
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires. | ||
|
La Pimpinella morada (del grec Lepista, lepasté: vas ample de terrissa amb forma de bolet; del llatí nuda: nua), també conegua com Peu violeta o Moixeró blau, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Barret molsut de 5 a 12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, més fosc en el centre, tacada sovint amb tons marronosos o fins i tot grisos en exemplars vells. Llis, suau al tacte i marge cargolat. Cutícula del barret higrófana en temps humit. Amb freqüència és una mica d'un color ocre o torrat en el centre i fins i tot aquest color pot estendre's per tot el barret. Làmines fines i atapeïdes de color violat, més pàl·lides que el capell. El peu és cilíndric i elàstic i manté aquest color lila, encara que apareix sovint recobert per una fina capa com de cotó blanca. La carn és tendra i de color blanc violat.
[edita] Hàbitat
Apareix tant als boscos de pins com als planifol.lis, a brolles i camps oberts. Prefereix terrenys amb abundant fullaraca i molsa. Es freqüent a la tardor, tot i que se'l troba a la primavera i fins i tot a l'hivern.
[edita] Gastronomia
És bon comestible, però si es menja cru és tòxic. No sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. El sabor és agradable i delicat, una mica dolç.
Es parasita amb facilitat, pel que han d'escollir-se els exemplars més joves.
[edita] Perill de confusió
Una altra espècie molt pròxima és la Lepista sordida, molt semblant en coloració pel seu peu blau, però de molt menor port, amb peu prim i barret poc carnós, sense especial interès culinari.