Pipil
De Viquipèdia
Els pipils foren un poble indígena que es va desenvolupar a l'àrea ocupada per l'actual El Salvador.
Segons les evidències trobades a les ruïnes de Chalchuapa i Tazumal, aquesta civilització va desaparèixer pels volts del 1500 aC. La paraula pipil significa, en nàhuatl, noble o senyor, i parlaven una llengua uto-asteca.
Sembla que les seves arrels es troben a la civilització tolteca i que vingueren al que ara és conegut com El Salvador poc després de la caiguda de l'imperi de Tala. Aleshores potser eren uns 450.000 individus.
Les branques dels pipils són:
- els cuzcatlecos, que van tenir la capital a l'actual ciutat d'Antiguo Cuzcatlán, a l'àrea de San Salvador.
- els izalcos, que van produir cacau.
- els nonualcos, aficionats a la guerra.
- els mazahuas, poble ramader de cérvols de cua blanca.
Entre d’altres coses desenvoluparen el sistema de calpulli (descendència) per justificar el poder i el control dels recursos, i la jerarquia social dels nobles, comuns i esclaus. Els comuns pagaven tribut als nobles, i després als espanyols. Es dedicaven a l’agricultura de cacao i cotó, i al comerç de sal i obsidiana. Havien lluitat amb cakchikels i kichés en el darrer període postclàssic, i perderen molt territori a la costa. Tanmateix, l’emigració pipil va estendre la cultura nahua per Centreamericà, així com la religió i la ciència.
Els pipil d’origen tolteca s’hi establiren el 801 al llarg de la costa pacífica de Centreamèrica. I el grup Nonoalca, d’influència tolteca, arribaria al Salvador pel 1250-1300.
Els seus descendents encara viuen a El Salvador i Guatemala, però només són uns milers.
