Piscataway

De Viquipèdia

Els piscataway eren una tribu índia algonquina, també anomenada conoy pels iroquesos (de Kanawha, el principal riu de Virgínia oriental).

Taula de continguts

1 Localització
2 Demografia
3 Costums
4 Història
5 Enllaços externs

[edita] Localització

Vivien als marges del riu Potomac i al marge esquerra de la badia de Chesapeake, a l’actual Maryland.

[edita] Demografia

El 1765 només en quedaven 150 indis. El 1980 restaven 400 juntament amb els nanticoke a Maryland (anomenada Cedarville band, als comtats de Prince George i Charles). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 932 piscataway purs, 16 barrejats amb altres tribus, 452 barrejats amb altres races i 43 barrejats amb altres races i altres tribus. En total. 1.443 individus.

[edita] Costums

Relacionats lingüísticament i cultural amb els lenape i nanticoke, hom creu que llur subsistència es basava principalment en l’abundant varietat de cacera de la zona i de les aus. Empraven arcs i fletxes i llances per a caçar. Vivien en refugis de forma ovalada, molt semblants als que usaven les tribus algonquines dels voltants, la cultura dels quals era molt semblant a la seva. Tenien quatre ciutats: Catawissa, Conejoholo, Conoytown i Kittamaaquindi.

[edita] Història

Contactaren amb els britànics cap el 1600, i eren una confederació de tribus relacionada amb els pamunkey i mattaponi, de la confederació powhatan. El 1660 els colons reconegueren com a rei el seu cap Quokonassauni. Foren arrassats pels conestoga durant el segle XVII, així com per la Confederació iroquesa, i llur ràpida decadència els va obligar a abandonar el riu Potomac i Pennsilvània. Aleshores van emigrar gradualment cap el riu Susquehanna, i cap el 1765 foren sotmesos pels iroquesos i extesos pel sud de Nova York fins a Maryland. Més tard es van moure cap a l’oest, amb els mahican i els lenape, i entraren a formar part d’aquestes tribus. A començaments del segle XX, la família Tayac va lluitar pel reconeixement de la tribu, i un d’ells, Billy Tayac, fou membre de l’AIM. El 1981 van dur a l’ONU la defensa del seu cementiri de Moyoane