Pitiüses
De Viquipèdia
Les Pitiüses són les illes Eivissa i Formentera. A l'antigor eren anomenades així pels grecs, diferenciant-les de les que ells anomenaven Gimnèsies, perquè no tenien poblament indígena (talaiòtics).
El sufix -oussa és indicatiu dels noms imposats pels grecs a les illes i als territoris que fitaven les rutes mediterrànies des de l'Adriàtic i el sud d'Itàlia fins a l'estret de Gibraltar, i la fixació d'aquesta toponímia cal datar-la als voltants del segles VII-VI a.C. Així Meloussa s'ha atribuït a Menorca per quant melon, en grec, significa bestiar i des de sempre aquesta illa ha gaudit de la reputació de ser una terra ramadera, Cromioussa a Mallorca per raons incertes (presumiblement "illa de les cebes"), i Ophioussa a Formentera per l'abundància d'ofidis (serps), i Pitioussa a Eivissa perquè, segons l'autor clàssic Diodor, hi abundaven els pins.
El primer poblament de les Pitiüses és pretalaiòtic, però misteriosament, no té continuïtat en el temps amb l'època talaiòtica, i posteriorment al 1300 aC les illes estan despoblades. Els fenicis van ser els primer en repoblar-les, a la segona meitat dels segle VII aC, i van anomenar a la colònia que van fundar a Eivissa colònia ebussitana (prenent el nom d'un dels dos ports que van fundar, Ebusus) i a les Gimnèsies, Illes Balears. Més tard, l'Administració provincial romana va denominar insulae Pityusae el conjunt d'aquestes dues illes, i Ophiusa o Colubria quan es referien només a Formentera.
En l'actualitat formen part de les illes Balears, topònim que ha acabat agafant tot el protagonisme. Comparteixen el Consell Insular d'Eivissa i Formentera.
[edita] Bibliografia
- BELENGUER, E. Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5506-3 (volum I)
- CASASNOVAS CAMPS, M.A. Història de les illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1998. 447 p. ISBN 84-273-4044-3
