Plataforma Pel dret de decidir
De Viquipèdia
La Plataforma "Pel dret de decidir" és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu dels Països Catalans.
Aquesta plataforma es creà al final del 2005 amb l'objectiu principal de fer una gran manifestació sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir" per reclamar que, com a nació, el poble català ha de poder decidir el seu futur lliurement i que per tant s'havia de respectar l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, conegut també com l'Estatut de Miravet.
A aquesta plataforma s'hi uniren unes 700 entitats, 58 ajuntaments i més de 4.000 persones a títol individual.
La manifestació, motiu de la creació de la plataforma, va ser convocada a Barcelona el 18 de febrer del 2006 a les cinc de la tarda.
Aquesta manifestació va ser un motiu de polèmica, ja que, dels partits que havien donat suport al text aprovat pel Parlament, només s'hi va sumar ERC, i també Esquerra Unida i Alternativa, encara que sense participar-hi tan activament. La resta de partits van dir que era el moment de negociar i treballar i no pas de manifestar-se, potser, en part, tement un fracàs de la manifestació. A més, no feia gaires dies, el 21 de gener, el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, havia arribat a un acord amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre l'estatut que seria aprovat per les Corts espanyoles, que modificava substancialment l'aprovat pel Parlament de Catalunya. Tot això va fer que la manifestació no es pogués publicitar de la forma com ho haguessin volgut els organitzadors, ja que se'ls va retirar la publicitat de la ràdio i la televisió públiques. Els principals mitjans publicitaris que van utilitzar van ser la penjada massiva de cartells i els anuncis en diaris i ràdios no públiques, a més del boca a boca facilitat per l'enviament de correus electrònics. També es va contractar el servei de 300 autobusos per tal de facilitar el transport a la gent de fora de Barcelona.
Finalment la manifestació fou un gran èxit que sorprengué fins i tot els organitzadors. Les xifres d'assistència, com acostuma a passar en aquests casos, van oscil·lar notablement segons les fonts. Segons la Plataforma, hi van participar 700.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana rebaixà fins a 125.000 i que el col·lectiu Contrastant deixà en unes 82.000. Sigui com sigui, es va omplir la Gran Via i la Ronda de la Universitat entre la plaça d'Espanya, on començà la manifestació, i la plaça de Catalunya, on acabà, en la que va ser una de les manifestacions més multitudinàries que ha viscut Catalunya en els últims anys.
Encapçalaren la manifestació, amb una pancarta amb el lema de la plataforma escrit, personalitats de la societat civil, com ara els actors Joel Joan, Lloll Bertran i els membres de Teatre de Guerrilla, el cantant dels Pets Lluís Gavaldà, l'historiador Oriol Junqueras, els periodistes Vicent Partal i Martxelo Otamendi i l'escriptora Isabel-Clara Simó, entre d'altres. Més endarrere, apartats de la capçalera, amb una altra pancarta anaven els líders d'ERC amb simpatitzants d'aquest partit. En arribar a la plaça de Catalunya, es llegí el manifest de la plataforma diverses vegades, tot plegat combinat amb actuacions teatrals i musicals.
L'èxit de la manifestació, però, no serví perquè es respectés el text aprovat al Parlament de Catalunya, que fou modificat substancialment.
Després de la manifestació, la Plataforma anà perdent rellevància, en part per les desavinences internes entre els membres de cara a una posició unitària en el referèndum de l'Estatut. Començaren demanant tot un ventall de formes d'oposició a l'estatut, tant el no, com el vot nul i en blanc, per a finalment acabar demanant el no. Per aquest i altres motius, se'ls acusà de ser una plataforma al servei d'Esquerra, atès que, per exemple, els darrers passaren de pronunciar-se a favor d'un vot nul a un no després de la queixa de les pròpies bases. En el referèndum per aprovar l'Estatut, dut a terme el 18 de juny del 2006, guanyà el sí per un aclaparador 73,9% dels vots, hi hagué un significatiu 20,76% de vots contraris i un 5,34 % de vots en blanc. El vot nul no arribà a l'1% i cal destacar-ne sobretot la baixa participació, de només el 49% del cens. Sembla que el vot nacionalista anà majoritàriament cap al Sí, amb el què l'objectiu de la plataforma no fou assolit.
[edita] Fotografies de la manifestació
 Capçalera de la manifestació |
 Dirigents d'ERC a la manifestació "Som una nació i tenim el dret de decidir" |
 Una altra imatge de la manifestació |
 Imatge de la manifestació omplint la Gran Via. |
 La manifestació arribant a la Plaça Universitat. |
