Pobellà
De Viquipèdia
Pobellà és un poble de la Vall Fosca al Pirineu de Lleida, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. Situat sota una immensa obaga de pins, el poble s’estructura a partir de la placeta davant de l’església de Sant Miquel, a 1.233 m.
És el punt de partida de les rutes de: Serrat Roi, indret amb unes bones panoràmiques de la vall, i Sant Quiri, ermita situada al límit del terme, a 1.833 m.
Taula de continguts |
[edita] Com arribar-hi
En cotxe, des del Barcelonès, cal agafar l’autovia en direcció a Lleida i més endavant la sortida d’Agramunt. Des d’allà cal anar a Tremp o bé anant en direcció a Artesa de Segre i passant per Pont d’Alentorn, Montargull, Vall-llebrera, Folquer, Benavent de la Conca, Biscarri, Isona, Conques, Figuerola d’Orcau, Vilamitjana i Tremp) o en direcció a Balaguer, per agafar la carretera del Doll, que passa pels pobles de Camarasa i Cellers.
Des de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, hem de dirigir-nos a La Pobla de Segur (C-13). Dins de la Pobla, cal anar en direcció a Senterada (N-260). Una vegada a Senterada, agafem el pont que queda a mà dreta i que ens condueix directament a la vall Fosca (L-503). El següent poble que trobarem ja serà la Pobleta de Bellveí, després la Plana de Mont-rós.... i així fins a arribar a la sortida de Molinos. Agafem el primer trencall a mà dreta i al cap de 4 Km ja arribem.
[edita] Entorn
La Vall Fosca, situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, és un escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l’aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d’animals.
El poble més alt de la vall és Capdella que es troba a 1420 metres d’altitud i que tanca el conjunt de nuclis rurals que conformen la vall Fosca: la Pobleta de Bellveí, Estavill, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-rós, Astell, Oveix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-rós, Molinos,la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui i la Central de Capdella.
[edita] Ermites
Destaquen les capelles de Sant Marc i Sant Quiri.
També ha tingut una antiga capella romànica dedicada a sant Lleïr, i abans en el dia d'avui s'anava des del poble fins a l'ermita a celebrar-ho, superant amb joia la forta pujada de més d'una hora.
[edita] Festa major
Actualment, la festa major, és celebra per Sant Joan.
El dissabte, durant tot el dia, es fan activitats pels més menuts i al vespre el ball de nit, a on està invitat tothom.
El diumenge, amb gran germanor, és fa l’aplec de Sant Quiri. Tot el poble puja a dalt de la muntanya i celebrem la Santa Missa al costat de la capella de Sant Quiri. A continuació és beneeix el terme. Un cop finalitzada la Santa Missa es baixa a dinar a la Font dels Pous, a cinc minuts del poble.
Sant Miquel, no és una festa tan important, però és conserva igual, a la plaça del poble, davant de l’església, és celebra el dinar, del que és el patró del poble.
[edita] Història de la festa major
A Pobellà sant Miquel té l'església dedicada, però el que més ha destacat de la festa que han celebrat al llarg dels temps, i de la qual ens n'ha pervingut bons records ha estat el fer cambra i la tradicional corrida de l'ovella.
La gran festa de Sant Miquel tenia més transcendència que la purament religiosa, malgrat que era aquesta la que més fervor i devoció generava. La que feia esperar la diada més intensament.
El dia de la festa al matí tenia lloc la missa solemne i, en sortir, es repartien entre els assistents tallets de coca beneïda, i que a més era guarnida amb alguna flor. Aquells que no podien acudir a la missa perquè estaven malalts, els era portat el tall de la coca beneïda a casa, ja que hi havia la creença que preservava de mals.
El fer cambra era que tota la gent del poble aportava alguna cosa: farina, ous, sucre, oli, anís, etc., per, d'aquesta manera i entre tot el poble, fer moltes coques. Aquestes coques, el dia de Sant Miquel, eren portades al lloc que se'n deia Cambra. Allí també s'hi portava unes bótes de vi, i així, entre vi i coques, i durant un parell de dies, tot era gresca, menjar, beure i ballar. L'acordionista que els amenitzava el ball de la Festa Major, era esperat cada any de tan bé com tocava. La gent que venia de fora a la Festa Major es repartia per les cases a sopar, sense que ningú es quedés sense.
El segon dia de la Festa Major tenia lloc una celebració que ens han manifestat que era única: (la corrida de l'ovella). El jovent agafava una ovella jove, la pintaven amb alguns colors (fins li posaven alguna cinta), i li penjaven un truc (grossa esquella) al coll.
Encaraven l'ovella costa avall, l'espantaven i el jovent i homes no tan joves iniciaven la seva persecució entre crits i gran gatzara. L'ovella corria i corria, i tot el "ramat" de perseguidors al seu darrere.
Quasi sempre deixaven que arribés a Mont-ros, on l'agafaven. No solien fer-ho pel camí, ja que s'hagués acabat abans i no hagués tingut l'al·licient d'arribar al poble veí on ja els esperaven (a cops amb no massa bones intencions per haver-los malmès alguna hortalissa durant la baixada), i qui agafava l'ovella se la carregava al coll en senyal de trofeu.
L'animal era sacrificat i menjat en un àpat col·lectiu i molt animat. Aquesta tradició, que va durar fins als anys 1960-1970, avui ja no es fa.
Com tampoc ja no es fa una altra de les tradicions que més esperava el poble, el ball pla, i que era esperat per tothom amb moltes ganes. Els balladors es distribuïen en parelles, i se situaven encarats, ells a la part de dins i elles a la part de fora. Marcaven un senzill punteig, picant primer de punta i després de taló, alternant ara amb un peu, ara amb l'altre. Tot puntejant feien unes passes endarrere i acte seguit endavant. Quan la tonada arribava al darrer compàs la parella s'agafava per les dues mans, i feien una graciosa giravolta mentre canviaven de parella, i així cada un dels ballarins de la parella que havien ballat es trobava encarat amb el ballaire veí del sexe contrari. En aquest moment es tornava a començar el ball però havent canviat de parella.
