Possessió britànica de Man
De Viquipèdia
D’aquesta manera, els britànics publicarien el 1765 la Revesting Act per la qual es feien càrrec dels afers de l’illa de Man. El darrer duc d’Atholl, John Murray (1725-1774), en cedí al sobirania a la corona anglesa a canvi de 70.000 lliures esterlines i una anualitat de 2.000 lliures més per a la duquesa. També es comprometeren a mantenir els drets manorials i el patronatge de la seu, que f oren comprats més tard per la corona britànica per 417.144 lliures, el 1828. El quart duc d’Atholl construí el 1804 Castle Mona a Douglas com a residència del governador, càrrec que ell mateix ocuparia el 1828 en nom de la corona.
L’Act va interferir molt en l’autonomia de l’illa, però en els constants representacions del 1837, 1844 i 1853 aconseguiren restablir-la, deixant la Cort de Tynwald i la House of Keys tal i com estaven. D'aquesta manera, des del 1829 l’illa esdevindrà una possessió de la corona britànica amb estatut de territori, comptarà amb un sistema judicial i lleis pròpies, i només amb obediència directa a la reina d’Anglaterra, o sia, gairebé independent. Endemés, el 1866 la reina Victoria d'Anglaterra confirmaria la situació política ja existent i concediria més poder a la Tynwald Court.
El 1872 la House of Keys dictaria l’Elementary School Act, tot creant una oficina d’educació i una xarxa d’escoles públiques, que el 1907 s’ampliarien a l’ensenyament secundari, tot, però, en anglès i sense tenir en compte la parla local, que ja s’anava perdent (el 1872 ja només la parlaven el 30 % dels habitants de l’illa, i el 1901 baixaria al 10 %). Com a reacció, el mateix 1872 es crearia la Manx Language Society, que es dedicaria a publicar les obres clàssiques com les de Bridson.
Però la revolució industrial anglesa farà que l’illa sigui el destí d’esbarjo de molts treballadors de Lancashire, així com de nombrosos deixebles del metodista Wesley. Aquests fets es traduïren en una forta davallada de la llengua manx, paral·lela a la de les altres parles cèltiques, i amb alguns canvis en l’estructura etnosocial de l’illa.
