Publi Corneli Escipió Emilià

De Viquipèdia

Publi Corneli Escipió Emilià era fill adoptiu de Publi Corneli Escipió, al seu torn fill de l'antic procònsol de la Citerior d'igual nom, conegut per Publi Corneli Escipió Africanus; el mateix va ser conegut pel Segon Africà o l'Africà Menor; el seu pare biològic va ser Paulo Emili, el conquistador de Macedònia.

Va néixer el 185 aC i va estudiar a Grècia; el 151 aC va estar en Hispània com Tribú militar en l'època de Lucul; va estar després a Numidia com a ambaixador davant Masinisa, i aCartago, com tribú militar durant la tercera guerra púnica; després d'exercir com edil curul, va ser nomenat cónsul el 147 aC abans de complir l'edat reglamentària, i en aquestes funcions va arrasar Cartago; el 142 aC va exercir la censura; després va ser ambaixador en diversos llocs; el 134 aC va ser elegit de nou cònsol i enviat a Hispània per sotmetre a Numància; a l'arribar a la zona, i davant la indisciplina de l'exèrcit, va defugir el combat (llevat d'escaramusses menors) i va posar setge a la ciutat en tota regla. Falta d'aliments la ciutat de Numància va haver de capitular sense condicions. Alguns van preferir la mort i altres es van lliurar i van ser venuts com esclaus.

De tornada a Roma, Emilià va participar a la política de partits de la capital, simpatitzant amb els optímates, i va ser assassinat el 129 aC.