Quint Sertori
De Viquipèdia
Quint Sertori fou el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Sertori va néixer a Nursia (Sabínia) cap al 121 aC, en una família modesta. Va destacar a les batalles contra els cimbres (105 aC i 104 aC) i va ser nomenat Tribú de la Legió. Amb aquest càrrec va passar a Hispània el 97 aC, tornant a Itàlia el 90 aC on va ocupar la qüestura i va participar al costat de Mari i de Cinna en les lluites civils, manant un dels exèrcits, amb el qual va prendre el control de Roma el 87 aC. El 83 aC, Cinna li va confiar el govern de la província d'Hispània Citerior.
[edita] Procònsol d'Hispània
Després del triomf de Luci Corneli Sul·la es trobava com a procònsol a Hispània. Sul·la va enviar a governar la província Citerior a Valeri Flac, però Quint Sertori, que seguia addicte al partit popular, i que gaudia de certa popularitat a la zona, no reconeixia l'autoritat del Dictador. El 82 aC Valeri Flac i Gai Anni van intentar desallotjar a Sertori del seu govern. L'exèrcit addicte a Sul·la va marxar cap als Pirineus, on els passos orientals estaven fortificats per ordre de Sertori, que havia confiat la custòdia dels mateixos al seu lloctinent Salinator. Havent estat assassinat Salinator, els partidaris de Sila van poder entrar a la província, i Sertori va haver de fugir a Cartago Nova, i després a Mauritània (81 aC), on existia una forta facció addicta als populars de Roma. A Gades uns pirates de Cilícia li van parlar de les illes Afortunades (Canàries) i va estar a punt de dirigir-s'hi, però finalment Sertori es va apoderar de Tànger, que estava en poder d'un vassall del rei de Mauritània Bogud Ben Bocco, o bé del propi rei, i es va fer l'amo de la regió.
L'any 80 aC va aprofitar una rebel·lió a Lusitània, i amb el suport de soldats romans que li havien restat lleials, i de natius mauritans, va desembarcar a la província Ulterior. Sertori va concertar una aliança amb els rebels lusitans, que el van designar com a cap. Derrotat el pretor provincial Luci Fufidi, Sertori va quedar amo de gran part de l'Ulterior.
Un subordinat de Sertori, de nom Luci Hirtulei, que actuava com qüestor d'aquell, va derrotar al governador de la Citerior, Marc Domici Calví (79 aC), el qual va morir en la lluita, deixant la Citerior a mans de Sertori. Les tropes d'auxili sota el comandament de Lluci Manli, procedents de la Gàl·lia Transalpina, van ser rebutjades pels sertorians prop d'Ilerda (78 aC). El cònsol Quint Cecili Metel va ser enviat a Hispània (79 aC) però tampoc va ser afortunat en la seva lluita contra Sertori.
Sertori es va comportar com un hàbil polític: va instituir un Senat i va conservar les formes de govern romanes, titulant-se únicament procònsol. Mitjançant una eficaç política d'aliances, de tolerància i de justícia, i amb un tracte suau per als governats, es va guanyar l'adhesió dels pobles de les Hispanies; la seva cavallerositat va contribuir a acréixer el suport popular i l'adhesió dels provincials sobretot de la Citerior, que dominava completament, al costat d'una bona part de l'Ulterior. Els impostos van ser rebaixats.
A Osca va crear una Acadèmia per als fills dels hispans notables. La base principal de Sertori era la regió de l'Alt Ebre: Calagurris, actual Calahorra, ciutat poblada per celtibers; Osca, seu de l'esmentada Acadèmia; i Ilerda, actual Lleida, en territori dels ibers ilergets. També tenia un fort suport en tota la zona costanera al voltant de la capital provincial Tarraco, actual Tarragona. Sertori es va reconciliar també amb els celtibers, que li van donar el seu suport.
Sul·la va enviar a la Citerior a Gneu Pompeu, qui amb un exèrcit de quaranta mil homes, va travessar els Pirineus, per la part oriental, i va penetrar a la província (76 aC). Fou a l'inici d'aquesta penetració que Pompeu fundà a l'avui anomenat pla de Girona l'oppidum de Gerunda, l'actual Girona, sobre la Via Heraclea per defensar-la, atès que era l'única calçada que comunicava el nord-est peninsular amb la Gàl·lia i Roma.
Durant uns mesos es va combatre amb desigual fortuna, però sense que la lluita tingués caràcter decisori (76 a 75 aC). En relació amb notícies sobre la guerra de Sertori, a la campanya del 76 aC, Tit Livi indica que Sertori va seguir amb les seves tropes el curs del riu Ebre, aigües amunt, passant per Bursao, Cascantum (l'actual Cascante, al Sud de Tudela) i Graccuris (probablement Alfaro, a la Rioja) fins a Calagurris (Calahorra), i l'endemà d'aquest trajecte, a través del territori dels vascons, pas a les terres dels Berons.
Sabem que avançat l'any 75 aC Pompeu, escàs de queviures, es va retirar a territori vascó, on aquell hivern va fundar la ciutat de Pamplona, potser sobre un poblat ja existent, segurament anomenada Olcairun (del celta Olca i el basc irun). Allà va aquarterar als seus homes i va crear magatzems per al blat que li arribava d'Aquitània.
El 74 aC, les forces de Pompeu van marxar cap a la Vall de l'Ebre, i van vèncer a Sertori davant Calagurris. Sens dubte, al costat de Pompeu combatien com auxiliars alguns vascons, mentre els celtibers ho feien per Sertori. Calagurris no va obrir les seves portes a Pompeu.
La lluita va prosseguir amb alternatives el 73 aC, i el 72 aC Sertori va ser assassinat a Osca pels seus oficials, Perpenna, Marc Antoni i altres. Perpenna va assumir el govern de la Citerior com a successor de Sertori, però poc després va ser derrotat en combat, caient presoner, i sent executat poc després.
En aquest moment, diverses ciutats es van sotmetre a Pompeu, entre elles Osca. Només tres ciutats es van resistir: Uxama (Osma), Clunia i Calagurris; però les tres van ser preses pels legionaris romans. La majoria dels sertorians van fugir a Mauritània, o es van unir als pirates.
