Realpolitik
De Viquipèdia
Realpolitik (política de la realitat en alemany) és la política exterior basada en interessos pràctics d'un país més que en principis ètics.
Otto von Bismarck va encunyar el terme complint la petició del príncep Klemens von Metternich de trobar un mètode per a balancejar el poder entre els imperis europeus. El balanç de poders significava la pau, i els practicants de la realpolitik intentaven evitar la carrera armamentista.
No obstant això, durant els primers anys del segle XX, la realpolitik va ser abandonada i en el seu lloc es va implementar la doctrina "Weltpolitik" i la carrera armamentista va recobrar el seu ritme, donant lloc a la Primera Guerra Mundial.
Un dels seus precursors més famosos va ser Nicolau Maquiavel, conegut per la seva obra "El Príncep". Maquiavel sostenia que l'única preocupació d'un príncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions ètiques o religioses.
Les seves idees van ser més tard expandides i implementades per el Cardenal Richelieu en el seu Raison d'etat durant la Guerra dels Trenta Anys.
L'historiador grec Tucídides, qui va escriure la Història de la Guerra del Peloponès, també és citat com un precursor ideològic de la realpolitik.
En alemany, el terme Realpolitik és més freqüentment utilitzat per a distingir a les polítiques moderades ("realistes") de les polítiques de canvi radical.
[edita] Vegeu també
Pragmatisme
