Regne Víking de Man
De Viquipèdia
Les primeres notícies de l’arribada dels víkings a l’illa de Man que es tenen daten del 798. Se sap que el 860 fou invadida per Olaf, rei víking de Dubh Linn (també conegut per Anlaf Cuaran). En general, els víkings arribaren a l’illa quan aquests es llençaren a la conquesta d’Anglaterra, però de fet pocs s’hi assentaren, només alguns procedents de les Nordreys (les illes Orkney i Shetland) i de les Surdreys (avui Western Isles, part de les Hébrides), la història dels quals fou recollida per les sagues. Endemés, com que majoritàriament eren homes que es casaren amb dones nadiues, a la llarga adoptarien la parla cèltica de l’illa com a llengua dominant, fins i tot en la vessant escrita. Els primers cabdills vikings dominants foren Godred MacFergus (836-853), Ketil Flatnose (853-866), Tryggvi (fl. 870), i Asbjorn Skerjablesi (mort el 899).
Cap el 923 l’illa fou ocupada efectivament pel rei de Noruega, Harald Haarfagaer, qui establí per primer cop noruecs a l’illa. Fins el 960 fou dominada efectivament per Magnus Haraldson de Limerick (972-077) i el seu fill Guthred (977-989), però del 989 al 1000 serà ocupada pel cabdill Gotfred d’Orkney. Novament el 1014 serà invadida pel cabdill noruec Sigurd, qui matarà també al governador de Man.
La història de Godred fou recollida al Chronicon Manniae, escrit pels monjos de l’abadia de Rushen (fundada el 1134). Segons sembla, el 1079 l’illa fou concedida al cabdill víking Godred Crovam, el jarl o rei Orry de les llegendes locals, qui establiria una cort a Tynwald i el sistema actual de govern local. Els seus descendents governarien l’illa seguint aquestes normes, curiosa barreja d’elements escandinaus i cèltics. L’empremta escandinava a l’illa restarà en la cort de Tynwald i en el govern, en la toponímia, els restes de fortaleses i als enterraments a les muntanyes de Balladoole i Knock-y-Dooney.
Al rei Orry el van succeir 14 reis més, així com 15 bisbes. Godred governarà des del 1079 fins a la seva mort el 1095. El succeiren Lagmann (1095-1096), Olav I (1096), Donald (1096-98), i després d’una ocupació temporal del senyor d’Orkney (1098-1113) el seu fill Olav II el roig (1113-1152), qui fou el primer rei intitulat Rex Manniae et Insularum. El seu successor, Godred II el negre (1152-1187), esdevingué, però, vassall del rei Enric II Plantagenet d’Anglaterra, però malgrat això no pogué evitar trobar-se enmig de la guerra entre Escòcia i Anglaterra, raó per la qual el 1177 fou atacat per William Fitzsimmons, noble normand d’Irlanda i els usurpadors Mac Donald Sumerled (1158-1164) i Reginald I (1164) ocuparen temporalment el regne. D’aquesta manera, el seu successor, Ragnald o Reginald I (1187-1213), el 1187 va haver de rendir homenatge al rei d’Anglaterra i pagar tribut.
El 1229 el bisbe de Man, Simon d’Argyll, fou enviat des de Nidaros (Trondheim) per tal de ser investit bisbe de Sudney i Man. Va fer construir una seu catedralícia a l’església de Saint Germain (Peel), així com la fortalesa de Bishopcourt a Kirk Michael, on tindria la residència. Va comptar amb el suport dels reis Olav III (1226-1237) i Godred III (1230), Harold I (1237-1248), Reginald II (1249) i Harold II (1249-1250).
El 1266 Noruega va decidir vendre els drets que tenia sobre l’illa al rei d’Escòcia, Alexandre III. El rei de l’illa aleshores, Magnus (1252-1266), successor d’Ivar (1250-1252), ho rebutjà amb suport de la població local. Tot i així, enviaria un exèrcit per tal d’ajudar als noruecs a ocupar Escòcia, però fou vençut pels esconts a Largs i per aquest motiu hagué de cedir Sudneys a Escòcia. Fins i tot, el seu fill Godred hagué de comprar el dret a ocupar el tro de Man.
Tanmateix, el 1290 el rei Eduard I d'Anglaterra conquerí l’illa i l’ocupà efectivament fins el 1313, de manera que Godred no arribaria a ocupar el tro. El 1313, el successor d’Eduard I, Eduard II, va perdre Man davant l’escocès Robert Bruce, qui atacaria l’illa en persona i ocuparà la Torre del Rei Orry (Castell de Rushen); però el 1333 la tornaria a perdre en mans del rei Eduard III d'Anglaterra.
