Robert de Molesme
De Viquipèdia

Robert de Molesme (vers 1029 - 1111) o sant Robert de Molesme per l'església catòlica i ortodoxa, fou un abat, monjo i reformador francès.
Nascut vers el 1029 en una rica família de Xampanya, comença el seu noviciat als 15 anys a l'abadia benedictina de Saint-Pierre-la-Celle, del qual es fa llavors prior. El 1069, es fa abat de Saint-Michel-de-Tonnerre, a la diòcesi de Langres (Boorgonya). El 1071, cansat de les intrigues dels monjos, deixa la seva càrrega i es retira a Montier-la-Celle, a la seva primera abadia.
Poc després, els monjos anacoretes del bosc de Cellan, a la diòcesi de Langres, demanen al papa Gregori VII que Robert sigui el seu abat. El papa accepta i el 1075 envia a Robert per fundar un monestir a Molesme, a la vall de Langres. Ràpidament, la casa atreu moltes donacions i s'enriqueix. La disciplina es relaxa. Quan Robert intenta reinstaurar-la, els monjos es rebel·len contra ell. Aleshores dimiteix, deixant l'autoritat al seu prior, Alberic.
El 1098, veient que la reforma no és sempre possible a Molesme, Robert obté de l'arquebisbe de Lió, legat apostòlic, l'autorització de fundar un nou orde. 21 religiosos de Molesme marxen el 21 de maig de 1098 amb Robert per fundar l'abadia de Cîteaux, bressol de l'ordre cistercenc.
Els monjos de Molesme s'acaben suavitzant, i demanen al papa que restauri Robert com a abat de la seva casa. Robert torna a Molesme i hi mor el 17 d'abril de 1111. La seva veneració és autoritzada a l'abadia per Calixt II el 1122, després estesa a la resta de la cristiandat.