Roger Bacon
De Viquipèdia
Roger Bacon fou un filòsof, teòleg anglès i reconegut científic; va estudiar teologia a Oxford, sent deixeble de Roberto Grosseteste i d'Adam Marsh; i més tard es va traslladar a París. Allà va ser on va iniciar els seus escrits comentant a Aristòtil, i a partir de 1247 es va dedicar plenament als seus estudis científics.
Respecte a la seva data de naixement i han petites discordances, és a dir, no es coneix exactament; alguns creuen que va viure de 1220 a 1292; però altres situen el seu naixement entre 1210 i 1214. El que si és del tot cert és que va néixer a Ilchester, Dorsetshire.
L'any 1236 va traslladar-se a París; on va exercir des de 1241 fins a 1247, aproximadament, de professor d'arts a la universitat d'aquesta ciutat. Aquí va prendre contacte amb Alejandro de Hales i Guillermo de Auvernia.
Al 1247 va retornar a Anglaterra, on es va dedicar a la investigació matemàtica a la universitat d'Oxford.
Entre 1256 i 1257 va formar part de la Ordre Franciscana. Degut a la independència del seu pensament es va veure obligat a abandonar la càtedra a París; però la seva sort va millorar gràcies a la protecció de Guy de Foulques, antic deixeble seu que va arribar a ser Papa. Sobre 1266 i 1268 va sol·licitar al, ja Papa, Clement IV escriure una enciclopèdia que agrupés tots els coneixements científics coneguts fins a l'època, i que estigués coordinada i subvencionada per l'església. Un cop acceptada la idea Bacon va escriure “Opus rnaius” (en català Treball Principal), sobre la necessitat d'una reforma de les ciències per mitjà de l'estudi de les llengües i de la natura; “Opus rninus” (Treball Menor) i “Opus tertiurn” (Treball Tercer) en els quals va esbossar les línies generals del seu saber; però ho va fer de forma clandestina, en secret, degut a que els superiors religiosos de Bacon estaven completament en contra d'aquesta enciclopèdia, ja que creien que tot això es giraria en contra de l'església.
Amb la mort al 1268 del Papa Clement IV la idea de publicar l'enciclopèdia també va morir. Tot i no haver-se materialitzat la seva idea, Bacon va seguir investigant i va publicar moltísim treballs més sobre astronomia, matemàtiques i ciències naturals.
A l'any 1277 Bacon va ser condemnat per 219 proposicions de la seva obra major; de les que quatre es referien a la astrologia. Es aleshores quan va redactar “Speculurn astronorniae” en defensa d'aquesta ciència. Jerònim de Ascoli, General de l'Ordre Franciscana, disgustat per la obra el va fer empresonar; i Girolamo Masci, posteriorment Papa Nicolau IV, va prohibir la lectura dels seus llibres.
Finalment, vora 1292, un cop a Oxford després de més de 10 anys de condemna, va escriure “Compendium studii theologiae” poc abans de la seva mort.
L'onze de juny de 1292, Bacon, mor a Oxford.
Les seves idees filosòfiques col·loquen la teologia a la capdavantera de les ciències i redueix el paper de la filosofia; tot i que se'l considera com un dels primers pensadors en formular el mètode empíric, experimental, en l'àmbit científic.
Roger Bacon era materialista per la seva concepció del mon, però alhora inconseqüent; ja que en la seva obra observem desviacions del seu pensament científic cap a l'alquímia, l'astrologia i la màgia. Ell acceptava algunes antigues creences de l'època, actualment refutades, com la existència de la pedra filosofal, i alhora sostenia idees progressistes, com la creença de que la Terra era rodona. Tot i haver-se-li atribuït nombrosos invents, molts d'ells van estar extrets del seu estudi sobre els científics àrabs; gràcies a ells va poder desenvolupar la pólvora (no inventar, ja s'havia inventat anteriorment). Es coneix que es va fabricar les lents dels seus antulls permetent-li llegir les lletres més petites amb facilitat. A més, va anticipar bastants artilugis, que es varen inventar posteriorment, com el telescopi, el vaixell de vapor, l'automòbil, la grua i els ponts flotants, el microscopi, els avions, i la circumval·lació de la Terra.
Bacon considerava que l'experimentació i les matemàtiques eren els únics mètodes per a arribar al coneixement de la naturalesa. Va estudiar varis idiomes i escrivia el llatí amb elegància i claritat. Per tot això, i pels seus extensos coneixements se'l coneixia amb el sobrenom de “Doctor Mirabilis” (Doctor Admirable en català)
Malauradament els treballs de Bacon no van ser gaire apreciats a la seva època, però van servir per a que segles després, científics del Renaixement, poguessin desenvolupar noves teories matemàtiques i astronòmiques.
La actual popularitat de Bacon es deu als seus estudis sobre òptica. Va estudiar el funcionament de les lents i miralls, concretament els efectes de la refracció i difracció; fins i tot va arribar a proposar en una de les seves obres la construcció d'un telescopi, objecte inexistent en l'època, per a estudiar el Sol, la Lluna i les estrelles.
