Sàrmates
De Viquipèdia
Els sàrmates foren un poble oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven a un dels pobles no escites sobre els que governaven. Cal entendre per sàrmates els pobles que vivien a Sarmàtia del que els pobles germànics que van emigrar a orient i van restar amb els pobles de Sarmàtia, en foren un element ètnic més.
Vegeu: Sauromates, Sarmàtia europea i Sarmàtia asiàtica
Els nesiotis foren un grup de sàrmates situats vers la regió del riu Rha.
Les fonts romanes parlen al començament del segle I, d'un Regnum Vannianum a Moràvia en la que els sàrmates i iazigs formaven la cavalleria.
El 69 apareixen els sueus (amb el significant de quades i marcomans) units amb els sàrmates. Els iazigs eren llavors aliats de Roma però els seus serveis foren rebutjats per l'imperi. Al rei Sido el va succeir Italicus, lleial a Roma.
Al 70 els sàrmates i dacis es van aliar per atacar Mèsia i Pannònia. Pel mateix temps els roxolans van enviar Mèsia (69).
A començaments del segle II l'àrea entre territori romà i el regne dels quads i marcomans (Banat) era anomenat Sarmàtia. Els sàrmates foren aliats de Decèbal a la guerra de Dàcia (106 aC).
A les guerres marcomanes sota els antonins, els sàrmates eren els principals membres de la confederació enemiga.
Després del 270 els sàrmates foren els amos de bona part de Dàcia junt amb els dacis o getes, però s'hi van establir els gots. Els vàndals tenien un important component sàrmata.
Els sàrmates van entrar a la confederació dels huns però després d'Àtila van desaparèixer per sorgir els pobles que els conformaven com els eslaus, germànics, estonians i altres.
