Síl·laba tònica
De Viquipèdia
La síl·laba tònica es contraposa a la síl·laba àtona. És aquella on recau l'accent prosòdic, és a dir, la força de la pronunciació. Les síl·labes tòniques acostumen a representar fonemes més definits i s'allarguen una mica respecte lès àtones, fins i tot en les llengües que distingeixen entre sons llargs i breus.
La tonicitat es pot marcar gràficament, com és el cas dels accents en l'ortografia del català. Hi ha llengües que la tenen fixa (com el francès, on la majoria de paraules tenen la síl·laba tònica al final) o lliure. En determinats llengües la tonicitat alterna amb el to per classificar les paraules.