Selèucia de Piera
De Viquipèdia
Selèucia de Piera o de Pièria (Σελεύκεια Πιερία) fou una ciutat de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes. El seu anterior nom fou “Rius d'aigua” (Ὕδατος ποταμοί). Fou una ciutat fundada per Seleuc I Nicàtor poc després del 300 aC i declarada lliure per Gneu Pompeu vers el 64 aC. Estava ben protegida per muntanyes rocoses i penya segats, i per la part de mar tenia un suburbi comercial també fortificat.
La ciutat fou ocupada per Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC), el 245 aC en la seva expedició a Síria i conservada fins el 221 aC quant Antíoc III el gran la va recuperar: una flota la va atacar per mar sota l'almirall Diognetus i el propi Antíoc amb un exercit va avançar des Apamea i llavors va dividir les seves forces en tres parts: una sota Zeuxis que va atacar les portes de la ciutat; una sota Hermògenes que va atacar la zona del temple de Dioscuri; i la tercera sota Ardis, que va atacar els suburbi i l'arsenal. La guarnició egípcia va capitular.
Ptolemeu i Estrabó diuen que va integrar un districte anomenat Tetràpolis integrat per aquesta ciutat, Antioquia, Apamea, i Laodicea, totes fundades per Seleuc I i que portaven el seu nom, del seu pare, de la seva dona i de la seva sogre.
S'han trobat les seves ruïnes.
