Senusret I

De Viquipèdia

Senusret I (Senwosret I o Sesostris I) fou el segon faraó de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill de Amenemhet I al que va succeir quant fou assassinat, nentre el príncep era en campanya contra els libis. Senusret va deixar la campanya i va retornar immediatament a Lisht on la seva condició de corregent, associat pel seu pare, es va imposar i la conspiració no va tenir èxit. Senusret fou reconegut com a únic rei sense aparent dificultat.

Senusret era el seu nom Sa Ra o de naixement, segurament com el seu avi; el nom volia dir "l'home de la deessa Wosret". El seu nom d'Horus, Horus d'or i Nebty fou Ankhmesut; i el seu nom Netsu Bity fou Kheperkare ("L'anima de Ra va allà on soc"). La seva mare fou probablement Neferytotenen (Nefrutoteen, Nefrytatenen), la dona principal del seu pare o al menys una de les dones principals. Es va casar amb la seva germanastre Neferu III que fou la mare de Amenemhet II, el seu fill i successor.

Com el seu pare havia fet amb ell, va fer corregent al seu fill Amenemhet II però la data fou només uns tres anys abans de morir. La corregència fou esmentada a una estela coneguda com estela de Simontu que es actualment al Museu Britànic. Per la seva piràmide es sap també que va tenir una dona o filla anomenada Itakiet; probablement va tenir altres dones i filles. Entre aquestes darreres Neferusobek, Neferuptah i Nenseddjedet.

El seu regnat es creu que va durar uns trenta quatre anys (vers 1960/1955 aC fins a 1925/1920 aC), però es possible que en aquest temps no estigui comptat el període en que va governar junt amb el seu pare (entre 3 i 10 anys). En aquest temps el país era ric i el mineral (or principalment) arribava contínuament i es produïa joieria de qualitat, alguns exemples de la qual s'han trobat a les tombes de dones a Dashur i Lahun. L'ametista, turquesa, coure i altres metalls usats en joieria i escultura eren buscats arreu. Però una carta d'un granger de nom Hakanakhte a la seva família dona noticia de que en el seu regnat es va produir una fam, cosa que també està confirmat per una inscripció del nomarca Amenemhat a Beni Hasan. Va seguir la política paterna i ca continuar l'expansió a Núbia. Al seu dècim any de regnat va enviar una expedició a aquest país, i vuit anys després un altra que va arribar a la segona cascada del Nil; el seu general Mentuhotep va arribar encara mes enllà. Senusret va decidir establir la frontera a la fortalesa de Buhen, prop de la segona cascada, on va instal·lar una guarnició i on va quedar una estela commemorativa de la victòria. En total va deixar establertes tretze fortaleses (algunes ja construides pel seu pare) i va estendre la seva influencia fins a la tercera cascada del Nil, i inscripcions del seu regnat s'han trobat a l'illa d'Argo al nord de la moderna Dòngola.

Els oasis occidentals, amenaçats pels libis, foren protegits per Senusret que en una sèrie de campanyes militars va establir el control sobre aquestos oasis i en va expulsar els libis. Alguna de les expedicions les va dirigir personalment.

En canvi, en direcció al est, cap al sud de Palestina, va canviar de política i va buscar una relació estable comercial i diplomàtica; les caravanes podrien passar entre Síria i Egipte per a tota mena d'intercanvis comercials.

Senusret va dedicar particular atenció al culte a Osiris, que era el deu mes popular entre els egipcis.

El faraó va participar a les construccions del seu pare a Karnak, i es creu que fou ell qui va construir el temple de Ipetsut a Karnak i va reconstruir el temple de Re-Atom a Heliòpolis; en ocasió dels seus 30 anys com a rei, dos grans obeliscs de granit, de 20 metres i 121 tones de pes, foren erigits en aquest temple (un d'ells es conserva i es l'obelisc mes antic d'Egipte). Va construir la Capella Blanca a Karnak (modernament reconstruida) per celebrar el festival de Seth als trenta anys de regnat, però després els blocs del temple foren reutilitzats per un tercer piló a Karnak; una escena a la capella fa referència a la coronació del faraó, i també es l'escena mes antiga sobre el tema que es coneix.

Altres construccions foren la reforma del temple de Khentiamentiu-Osiris a Abidos. També va aixecar algunes esteles i petites capelles o cenotafis A Abidos; un temple a Elefantina; un temple a Tod; i al menys es coneixen construccions del seu regnat en tres dotzenes de llocs entre Núbia i la costa mediterrània.

Per les construccions va enviar expedicions a buscar pedra al Wadi Hammamat, al Sinaí (a Serabit al-Khadim), a Hatnub (als anys 23 i 31 del seu regnat, que van buscar alabastre) i a Wadi al-Hudi. Una de les expedicions va portar pedres per fer 60 esfinxs i 150 estàtues. Una part d'aquestes obres s'ha conservat.

Va construir també una piràmide (vegeu Piràmide de Senusret I) a Lisht, propera a la capital Itytawi, que s'ha trobat al sud de la piràmide del seu pare. La piràmide anomenada al seu temps "Senusret mira a sota les dues terres" es actualment poc mes que una ruïna. El temple de la vall no està exactament al costat de la calçada o avinguda i està enterrat per l'arena pendent d'excavació. El mur interior fet de pedra amb panels de fins a cinc metres, es decorat amb relleus; el temple mortuori està completament en runes i fou excavat el 1894; el pati té 24 pilars i s'hi va trobar un altar de granit amb inscripcions i relleus. Es va trobar l'estàtua original del rei amb un cos de 2,7 metres; també es van trobar 8 estàtues grans mes i un forat amb 10 estàtues mes del rei assegut a un bloc de pedra. L'entrada de la piràmide es sota el paviment d'una petita capella a la part nord, on un corredor porta a una cambra passant per una barrera de blocs de 20 tones cada peça. L'interior està embassat d'aigua i no pot ser explorada pels arqueòlegs moderns; a un corredor paral·lel fet per lladres, es van trobar alguns objectes.

El va succeir el seu fill Amenemhet II.

Noms alternatius son Ankhmestu, Enkhmosut, Kheperkara, Khopirkere, Khopirkeresanousrit, Sanouasrit, Sanousrit, Senuseret , Senusrit, Senwosret, Sesonchosis, Sesostris, Sesusri, Userten, Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen