Shapuh d'Armènia
De Viquipèdia
Shapuh (Shapur) fou rei d’Armènia del 415 al 422
Era fill de Yadzgard I de Pèrsia i fou nomenat rei pel seu pare a la mort del rei Khosrov III d'Armènia.
La noblesa del país no li era gaire favorable, però el va tolerar.
El 421 a la mort del seu pare Yazdgard I, va sortir del país per reclamar el tron de Pèrsia però va morir assassinat pels gran nobles perses (que van fer pujar al tron al seu germà petit Bahram V de Pèrsia conegut com Gor.
Els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak el patriarca va enviar al seu nét Vardan II Mamikonian a demanar ajuda a Bizanci. Fou per aquest temps que l'emperador Teodosi va permetre difondre el nou alfabet armeni per les províncies armènies de Bizanci, i va fer reconstruir Karin a la que es va donar el nom Teodosòpolis (avui Erzurum)
Vers el 423 els nakharars van demanar al rei Bahram que els hi donés com a rei a Artaxes el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak qui va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu nét Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuni. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom d'Artaxes IV d'Armènia.
