Sidoni Apol·linar
De Viquipèdia
Sidoni Apol·linar (Caius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius, Lió c. 430 – Clarmont d'Alvèrnia 489) fou un escriptor, senador i bisbe romà.
Era fill d'un prefecte del pretori i es va casar el 452 amb una filla d'Avit, que poc després (456) fou proclamat emperador pel rei visigot Teodoric I. Sidoni va anar a Roma per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (praefectus urbi) i un lloc al senat (458) i va ostentar el càrrec de comes. Després de la mort d'Avit es va retirar a Lugdunum. Mes tard (amb l'emperador Antemi que governà del 467 al 472) va tornar a Roma. El 472 fou nomenat bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, tot i que era laic i estava casat, i per això es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus càrrec civils; com a bisbe va organitzar la resistència al visigot Euric.
La seva obra conservada està formada per panegírics de diversos emperadors (en què es basa en Estaci, Ausoni i Claudià) i un conjunt de 24 poemes i 147 cartes, que són una de les poques fonts per l'història del període, tot i que de valor literari reduït. Una carta de Sidoni a Riothamus, "rei dels britons" (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.
[edita] Bibliografia
- Jill Harries, Sidonius Apollinaris and the Fall of Rome AD 407-485, Oxford, 1994.
- Sidoni Apol·linar, Lletres, Introducció, text revisat i traducció de Joan Bellès, vol. 1-2-3, Barcelona, 1997-1999.
[edita] Enllaços externs
- Sidonius Apollinaris: text integral de la correspondència, bibliografia detallada i enllaços. (anglès) (neerlandès)
