Siunia

De Viquipèdia

Siunia o Siuniq es un antic nakharar (senyoria) amb títol de regne, a l'est d'Armènia.

La regió es diu avui dia encara Siunik. Te dos parts, la Occidental (al oest del llac Sevan) i la Oriental (al sud del mateix llac) prolongant-se fins a la muntanyes i abraçant aquestes, on se situa la capital Tatev o Tathev.

Era poblada per gent molt propera als aghuans d'Aghuània )

[edita] Història

La senyoria (nakharar) va tenir una dinastia pròpia des el segle I dC. anomenada dinastia de Siak o Siakídes (Sisak o Sisakides), perquè es suposa que s'originà en Siak Alu quant el país li fou donat en feu per un rei que podria haver estat Tiridates I d'Armènia (abans del any 100). De Siak o Sisak el país es va dir Sisakan. Sisak devia ser aghuan. Els prínceps de Sisakan es van armenitzar mot ràpidament i amb ells el poble.

El primer governant que esmenten les fonts fou Valinak Siak cap el 330. Era un mes dels nakhararq (senyors hereditaris) d'armènia. El 331 el príncep Valinak va ajudar al rei Khosrov II d'Armènia contra el rebel Bakur, i va rebre el títol de Bdeachkh equivalent a marquès. El germà de Valinak, Andok (Antíoc) es va casar amb una princesa dels Mamikonian; la filla d'ambdós Pharantzem, es va casar a Gunel, nebot del rei Arshak II d'Armènia; Pharantzen va poder assassinar a Valinak i el tron va passar al seu pare Andok.

El successor de Valinak fou doncs son germà Andok cap el 340. Siunia fou ocupada per Pèrsia cap el 369. El 379 fou rei Babik, fill d'Andok, restablert pels Mamikonian, triomfants a Armènia. La seva germana Pharantzem es va casar amb Gnel, nebot del rei Arshak II d'Armènia. Cap el 386 governava Siunia el rei Dara, que va ser deposat pels perses probablement el 387.

Valinak fou sobirà cap el 400-409 i després Vasak (409-452). Vasak, que fou governador (marzban) d'armènia pels perses (442-[451]) va tenir dos fills mascles: Bagben i Bakur; i una femella que es va casar amb el nou rei de Siunia, Varazvahan (452-472). El seu fill Gelehon fou rei (470-477) i va morir el 483. Babik (Bagben), germà de Varazvahan, fou el nou rei el 477. Hadz, germà de Gelehon, va morir el 25 de setembre del 482.

Després van seguir altres reis: Vahan cap el 570; Filipos cap el 580; Stefanos cap el 590-597; Sahak cap el 597; Kohazat (cap el 600); i Grigor (+640)

Més tard van governar a part de la Siunia una branca dels Bagratuni juntament amb uns quants prínceps menors d'una o varies dinasties probablement d'origen persa.

El príncep local Vasak III (cap el 800) va patir l'escomesa de l'emir de Manazkert, Sevada, que establí una guarnició a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persa Babek, que es va casar amb una filla del príncep. A la mort de Vasak (821) Babek heretà el país. Siunia sencera es va rebel·lar i Babek la va arrasar però, atacat per àrabs i armenis,la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a la Siunia Oriental, amb els districtes de Vaïots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon la Siunia Occidental coneguda també com Gelarquniq, amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparèixer durant l'efímera dominació de Babek.

A l'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir qaisita (de vegades escrit també kaysita) de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el 10 d'agost del 848 i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap el 849, 850 o 851) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí (851?) una expedició a l'Aghuània derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa Mihrakan d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, Bogha al-Khabir, va assolar Armènia i Aghuània per aquestos anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el príncep local (ichkhan) Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir (859). També Ashot fou capturat (859). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar per el Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a Bardaa i Gandja estava destinada a vigilar la regió. El 862 els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida Ashot I Bagratuni el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de Ichkhan dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.

A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Grigor-Sufan II (887-909). Cap el 887 va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germà Ashot qui va morir cap el 906. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des el 887 a una data posterior al 920; es va rebel·lar (903) contra el bagràtida Sembat I el màrtir (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de Vaspurakan Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de Nakhichevan, arrabassada el 902 als qaisites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir sadjida Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhichevan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any 909 el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre al emir Yusuf a Dwin. Sols els moviments bizantins i la retirada dels Sadjidas li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Ashot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el paí; després d'ells la dinastia occidental desapareixerà sotmès el territori per els musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el títol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaïots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins el riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el 922). L'emir d'Azerbaijan Nasr va capturar a traïció a la ciutat de Dwin als prínceps Babgen i Sahak, però al envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat el va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el títol reial dels musulmans cap el final del seu regnat que va durar fins el 963; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs de Tauris i d'Arran. Es va casar amb la princesa d'Aghuània, Shahandoukht. A la seva mort el va succeir Vasak (cap el 998-1019) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un príncep anomenat Ashot que pertanyia a un altra rama de la família) que es deien Sembat i Grigor (1019-1084). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghuània. Els dos prínceps, sense mes successors que una filla de Grigor anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al príncep d'Aghuània, Seneqerim Ioan, qui des el 1084 va governar ambdós territoris, i va morir el 1105. El va succeir el seu fill Grigor de Siunia i Aghuània que va governar fins el 1166 quant el país fou conquerit per els turcs seljúcides.

Va pertànyer al Seljúcides fins el 1225 en que va ser conquerida pels mongols, i els seus successors els Il-khan de Pèrsia. El 1340 va passar als Jalayàrides i el 1382 la va conquerir Timur (Tamerlà). En el seu temps van començar a governar el país com a petits prínceps locals vassalls, la família dels Orbeliani un dels membres de la qual, Esteve Orbelian, va deixar escrita una important història del país. La dinastia va governar fins a mitjans del segle XV i el sobirà mes important va ser Beshken II. El 1405 va passar als Kara Koyunlu i el 1468 als Ak Koyunlu. El 1502 va passar a Pèrsia; els turcs van ocupar la regió el 1516 i els perses la van tornar a ocupar el 1620. El 1723 va ser ocupada per primer cop pels russos però va tornar a Pèrsia el 1732. El 1747 va formar part del khanat de Karabagh fins el 1822 en que Rússia la va conquerir. Va pertànyer al Imperi rus fins el 1917/1918 seguin llavors els passos de la República federal de Transcaucàsia i primera república d'armènia.

El Setembre del 1920 Armènia va cedir la regió de Siunia i Zangezur i l'alt Karabagh (al Est) al Azerbaijan. Les forces militars armènies a la regió no van acceptar la decisió i proclamaren la república autònoma de Siuniq o Syunik. Després de la proclamació de la República soviètica d'armènia el 1921, Siunia, en part ocupada per els àzeris, proclamà la seva independència com a República de l'armènia muntanyosa, però solament abraçava part del Alt Karabagh (al Sud de Zangezur) doncs la Siunia Occidental i Oriental ja havien estat ocupades. Després d'uns mesos de resistència les autoritats de la República van fugir cap a l'Iran.

Siunia va quedar formant part d'Armènia dins de la unió soviètica, i es va independitzar el 1990.