Soló
De Viquipèdia
Soló (en grec: Σόλων, aproximadament entre 638 a.C i 558 a.C. va ser un famós legislador i poeta grec.
Soló d'Atenes es considerat tradicionalment com el més famós dels set savis de Grècia. A mitjans del segle IV a.C. es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica.
De la seva obra poètica només en resta completa l'Elegia a les Muses i fragments d'altres obres
Plutarc en va fer una biografia.
Ocupà el càrrec d'arcont l'any 594 a.C. Va ser elegit àrbitre (dial·laktés) en un moment d'enfrontament entre ciutadans (stàsis). Segurament el conflicte era entre una minoria ancestralment privilegiada i una majoria que s'hi rebelava però també es possible que es tracés d'un enfrontament dins la mateixa aristocràcia.
S'atribueixen a Soló unes reformes destinades a impedir que es fes una garantia personal en el cas de prèstecs que en cas d'impagament acabaven amb l'esclavitut del deutor qüestió coneguda com hectemorat.
També se li adjudica la reforma política de la constitució d'Atenes (Athenaion politeia) que va facilitar la transformació de l'estat aristocràtic en una oligarquia de base econòmica que va ser el preludi de la democràcia d'Atenes.
La més important de les reformes va ser la d'organitzar els ciutadans en quatre classes a fi i efecte d'establir una proporcionalitat entre el gaudiment dels privilegis polítics i la capacitat econòmica, la qual determinaria les obligacions de prestacions militars, les classes eren:
- Pentakosiomedimnoi productors de l'equivalent de determinada quantitat de cereals anuals (en concret 500 unitats de volum)
- Hippeis (cavallers) amb possibilitat de sostenir-se ells i un cavall, equivalent a una renda anual de 300 unitats de volum de cereal
- Zeugitai:Ramaders amb equivalència de renda de 200 unitats de volum de cereal
- Thetes :Treballadors manuals
Soló per tal que triomfessin les seves reformes va autoexiliar-se i va tornar a Atenes passats uns anys però al final de la seva vida es va tornar a exiliar en veure l'ascensió de Pisístrat que va exercir la tirania tot i que aquest va conservar gran part de l'obra legislativa de Soló.
