Sometent
De Viquipèdia
El sometent, actualment dissolt des de 1978 pel Senat espanyol, fou en els seus inicis un cos armat d'autoprotecció civil, separat de l'exèrcit, per la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Els seus orígens provenen del sagramental, institucionalitzat durant el regnat de Jaume I, al segle XIII. Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats mitjançant fogueres enceses de cim a cim, en forma d’host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes. D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé so metent), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI.
Arran de la desfeta de catalans el 1714 a la Guerra de Successió, Felip V suprimí el sometent, el cap del qual fou el general Moragues durant la guerra, amb el decret de Nova Planta.
Malgrat aquesta supressió, el sometent fou reestablert, el 1794, pel comte de la Unión durant la Guerra Gran, a causa sobretot de la mala situació de l'exèrcit. Fou novament usat durant la Guerra del Francès (1808-1814), en contra dels francesos a Roses, Barcelona i Tarragona.
El 1855 fou refet pels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya i adoptà el lema de Pau, pau i sempre pau. D'aleshores ençà, el sometent adquirí un caràcter de cos auxiliar de l'ordre públic en l'àmbit rural, destinat a protegir els dominis dels grans propietaris. S'abolí novament en la Primera República Espanyola, però es reestablí poc després per combatre els carlins en la Tercera Guerra Carlina.
Les Bases de Manresa reservaven al sometent una important tasca, que no es va arribar a dur a terme per no aplicar-se les Bases.
Posteriorment, el sometent actuà al costat de les autoritats en diverses ocasions. Així, per exemple, col·laboraren en la detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia (1909) i en contra dels vaguistes a Alella, en els anys precursors de la dictadura de Primo de Rivera. Durant aquesta dictadura, a més, Primo de Rivera intentà, fracassadament, d'estendre la figura del sometent a la resta de l'Estat. El 1931 és dissolt de nou per la Segona República Espanyola, però es reestablí el 1936 en esclatar la guerra. Acabada la guerra, es dissol novament el sometent, però no per gaire temps, ja que el 1945 el general Franco el reorganitza, sota el nom de Somatén Armado amb la principal finalitat de combatre els Maquis. Així, el sometent franquista Abel Rocha acabà amb la vida, a trets, de l'anarquista Quico Sabaté a Sant Celoni, el 1960.
Finalment, és dissolt definitivament pel Senat espanyol el 1978.
