Strombers
De Viquipèdia
Avís: El contingut d'aquest article, o part d'aquest, pot comportar una violació dels drets d'autor.Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència GNU GFDL, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió.
El text o fragment del text apareix a http://www.strombers.com/biografia.asp?lng=cat
Signatura i data: Manu bcn 20:09, 26 març 2007 (CEST)
Strombers és un grup de musica que mescla distints estils com poden ser rumba, ska, regge, etc… Són originaris de Cardona
[edita] Biografía
Corria l’any 1999, una tarda a la terrassa del Firabar de Cardona vam quedar el Toni, el Ferran i el Garri (cantant de les Pellofes Radioactives) per pendre unes birres, sopar i el que fes falta, i a la nostra taula es va asseure el Manolo (contrabaixista en aquell moment de Gatos Locos) i el Ramon Obiols (bateria que havia compartit amb el Toni la banda Irreverentes).
Vam començar a xerrar sobre la Festa Major “Quina merda! Almenys hi hagués un concert aquesta nit!”. A la taula es va afegir el Marc, i al cap d’unes birres vam decidir muntar un concert improvisat després de trobar unes 10 cançons que tots coneixiem, uns clàssics de l’Elvis i de rock. Vam demanar permís a l’Ajuntament per tocar a la plaça del poble i no ens el van donar. La nostra proesa començava amb mal peu.
La intenció era tocar junts encara que fos una nit. Amb la negativa de l’Ajuntament vam decidir muntar un concert il·legal al Firabar, vam penjar un cartell: “Concert Il·legal”.
I va sortir un concert rodó, semblava que haguéssim assajat! Vam fer 3 concerts aquella mateixa nit, connectant amb el públic d’una manera que mai havíem aconseguit amb altres bandes.
Uns dies després ens van dir si podíem anar a tocar a una festa i el que vam fer va ser convidar a diferents músics de la comarca per que la festa fos més gran. Ens vam posar el nom de Sinvers, que ve de “sinvergüenzas”. La finalitat del grup ja era fer bolos però sense assajar, aquesta era la condició, i el més fort era que als concerts hi venia moltíssima més gent que a las bandes teòricament serioses en què estàvem tocant. En un concert al Carnaval de Solsona on hi van tocar 5 bateries, 3 baxistes, 4 guitarres i multitud de cantants, allò era un festival.
L’estiu següent el Garri, el Toni i el Ferran vam llogar una casa de pagès i aquell va ser el punt d’inflexió, quan vam començar a escriure cançons. La primera va ser “la Fiesta Ilegal”. A la festa major de Cardona 2000 vam decidir muntar una altra jam al Firabar i es van convidar la tira de músics. En aquell bolo la cançó que més va triomfar va ser la única que teníem: “la Fiesta Ilegal”.
En un dia ens vam posar el repte d’escriure 10 cançons per tenir més temes propis. Aquella nit de borratxera van sortir “El coche de Manolo”, “La canción que suena mal” i altres que no toquem a la actualitat.
S’acostaven moments de canvi. D’una manera natural vam aconseguir d’entre tots el músics que venien a les jams tenir una banda estable i començar a donar forma a les cançons que havíem escrit aquell estiu com “La calle caramelo”, “Despacito”, “Manolo”... La primera banda estava formada: Ferran veu, Garri veu, Toni guitarra, Marc guitarra, Cudi baix, Gabi bateria
El mes de febrer de 2001 surt el primer bolo en un escenari gran: Carnaval de Solsona, teloners de Seguridad Social. La veritat es que vam sorprendre al públic assistent i va ser quan ens vam adonar que funcionaven més els temes propis que les versions.
El mes de març d’aquell any es va acoblar el Josep Maria a l’acordió. Tot seguit vam tocar al Sielu de Manresa, era el primer bolo on es podia veure el treball dels mesos d’assaig. La veritat és que vam omplir el local i la gent ja cantava les cançons, corria el juny de 2001.
El mes de juliol vam gravar la primera maqueta a Cambrils de la muntanya. La maqueta li va acabar de donar impuls i reconeixement a la banda i van començar a aparèixer les primeres ofertes discogràfiques. Això fa que el Cudi i el Garri deixin la banda el febrer de 2002 per dedicar-se al seu grup Les Pellofes Radioactives. Al baix entra l’Albert, que acabaria sent fonamental pel grup aportant cançons com “Cuba”, “Colorea”, “Reina grifa”, “Ojos de un niño” i “Chingale”. 2 mesos després el Garri torna al grup i s’incorpora el Noè al saxo (juny 2002). El juliol entra al saxo el David actual saxofonista del grup.
El mes de desembre es firma contracte amb Zinetik Records per gravar el primer CD: Fiesta Ilegal (maig 2003). El CD es presenta a Menfis de Manresa el novembre. Després d’aquest concert el Gabi abandona el grup i és substituït per l’Andreu. Mesos més tard el Gabi es reincorpora com a percussionista. L’últim canvi a la banda és a la bateria, on el Karel ha substituït l’Andreu.
Del primer CD es van vendre 5000 còpies, però on de veritat la banda se sent viva és en directe.A principis de 2004 Strombers fitxa amb Vale Music però no hi ha acord i finalment es demana la carta de llibertat i neix la discogràfica Strombers Records. El maig de 2005 apareix el segon CD “Que ruli!” ja sota el segell propi de la banda.
