Sulayman ben al-Arabí
De Viquipèdia
Sulayman ben al-Arabí va ésser valí de Barcelona d'abans del 777 fins al 780. La seua nissaga va governar Barcelona uns quinze anys.
El 777 va enviar una ambaixada a Carlemany, a Paderborn, oferint-li la seva submissió, junt a la de Husayn de Saragossa y Abu Taur d'Osca. Carlemany va marxar contra Saragossa el 778, i una de les columnes de l'exercit va creuar pels Pirineus catalans, unint-se a ella les forces que enviava Sulayman des de Barcelona.
Arribats a Saragosa, el valí Husseyn va refusar sotmetres a Carlemany, del que sembla que nomes volia l'aliança contra Còrdova, i es va excusar en que ell no havia promes la submissió ni res concret personalment i que Sulayman l'havia malinterpretat. Carlemany va acusar a Sulayman d'haver-lo enganyat. Saragossa va ésser sitiada, però després d'un mes, sens perspectives d'exit, es va retirar, prenent com hostatges a Sulayman i altres notables àrabs del seu bandol.
Durant la reirada l'exercit franc va ésser atacat pels bascons a la Navarra central, potser instigats pels fills de Sulayman, Aysun i Matruh ben Sulayman al-Arabí. Com a represàlia va atacar Pamplona. Despres continuà cap els pas de Roncesvalles, i allí l'exercit va ésser aniquilat pels bascons i per els fidels de Aysun y Matruh, el 15 d'agost del 778, aconseguint els dos germans alliberar al seu pare, el qual llavors es va quedar a Saragossa, i va enviar al seu fill Matruh a governar Barcelona (amb Girona) en nom seu.
El 780 Sulayman va ésser assassinat pel seu aliat Husayn de Saragossa.
