Tannu Tuva

De Viquipèdia

Tannu Tuva va ser el nom de la República de Tuva de 1921 a 1930. Del 1930 al 1946 va restar independent sota el nom de República Popular de Tuva (Tuva Arat) i el 17 d'agost de 1944 va sol·licitar el ingrés a la Federació Russa (una de les repúbliques de la Unió soviètica) petició que va ser acceptada el 13 d'octubre de 1944, ingressant com a regió autònoma de Tuva. Fou convertida en república socialista soviètica autònoma el 10 d'octubre de 1961.

[edita] Història

En 1921 els mongols i forces dirigides per Roman Ungern von Sternberg van expulsar als xinesos de Mongòlia. Las forces xineses tanmateix es van retirar de Sibèria on havien anat (al Transbaikal) junt amb les forces aliades i especialment junt amb les del Japó. Llavors la secció local al Urianhai del partit comunista rus, format per treballadors russos al país, que tenia el suport dels bolxevics de Rússia, va iniciar la revolta al territori, i es va fer amb el poder expulsant la petita guarnició xinesa, i proclamant la República Popular de Tannu Tuva. El partit comunista es va convertir en Partit Revolucionari Popular de Tuva. Els bolxevics van reconèixer la república i van renunciar formalment als seus drets al protectorat. La primera bandera fou vermella amb un disc blau al centre i la xacra daurada (anomenada Khorlo) dins el disc. El 1926 es va adoptar la bandera vermella amb l'escut nacional al centre. Fou nomenat primer ministre Kuular Donduk.

Una primera constitució fou adoptada el 24 d'abril de 1924 i establia una república sota protecció de la Unió Soviètica. El 24 de novembre de 1926 es va promulgar una nova constitució. El 28 de juny de 1930 es va promulgar la tercera constitució i en aquest mateix any es va introduir l'alfabet llatí. El nom del país va passar a ser República Popular de Tuva (Tuva Arat) i el nou home fort del país fou el comunista Saltxak Toka. El khorlo com part del emblema nacional fou suprimit (18 d'octubre de 1930). L'any 1943 es va adoptar l'alfabet ciríl·lic