Theodor Mommsen
De Viquipèdia
Premi Nobel de Literatura (1902) |
Christian Matthias Theodor Mommsen ( Garding, Dinamarca 1817 - Berlín 1903 ) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1902.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 30 de novembre de 1817 a la ciutat de Garding, una petita població de la regió de Schleswig-Holstein que en aquells moments formava part de la Corona de Dinamarca. El seu pare, pastor protestant, el va introduir en la cultura i llengües clàssiques, formació que consolidaria entre 1834 i 1838 a l'Institut d'Altona. Aquell any va ingressar a la Universitat de Kiel, on va estudiar dret, i es doctorà el 1843.
Mommsen va desenvolupar una llarga carrera com a professor universitari, ocupant successivament la càtedra de Dret romà de la Universitat de Leipzig el 1848, càrrec que va perdre per les seves activitats polítiques en donar suport als monàrquics enfront dels republicans, tot i que posteriorment es va enfrontar amb els primers al protestar per les seves violentes represàlies contra els segons. El 1852 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Zuric, el 1854 professor de filosofia a la Universitat de Wrocław i el 1858 catedràtic d'història antiga de la Universitat de Berlin. L'any 1873 va ser nomenat Secretari vitalici de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, de la qual n'era membre des de 1858.
L'1 de novembre de 1903 morí a la seva residència de Berlín.
[edita] Obra política
Mommsen fou nomenat delegat del Landtag, assemblea representativa de Prússia entre 1863 i 1866, esdevenint posteriorment delegat del Reichstag entre 1881 i 1884, inicialment pel partit dretà Partit Progessista d'Alemanya (Deutsche Fortschrittspartei), posteriorment pel Partit Liberal Nacional (Nationalliberalen) i finalment al Partit Secessionista, oposant-se fermament a les idees socials d'Otto von Bismarck.
[edita] Obra literària
Quan l'home ja no trobi plaer en el seu treball i treballi només per a arribar als seus plaers el més aviat possible, llavors serà només una casualitat que no es converteixi en delinqüent.”
— Theodor Mommsen,.
Amb el finançament de l'Acadèmia de Ciències de Berlín va aconseguir iniciar l'any 1854 un gegantesc projecte per editar totes les inscripcions llatines de l'Imperi romà, les anomenades Corpus Inscriptionum Latinarum. L'any de la seva mort s'havien publicat més de 120.000 epígrafs.
La imponent obra de Mommsen, amb més de 1.500 títols, és una excepcional contribució al desenvolupament de la història antiga. Els seus treballs jurídics, filològics, epigràfics i numismàtics són referents fonamentals per als especialistes i les seves investigacions científiques van establir les bases de la dialectologia de la Itàlia preromana.
L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per estar considerat el mestre més gran de l'art de l'escriptura històrica, amb especial referència al seu treball monumental, "La història de Roma", esdevenint un dels pocs escriptors de no-ficció guardonats amb aquest premi.
Les seves principals obres són:
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (52293) Mommsen descobert el 12 d'octubre de 1990 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.