Tible
De Viquipèdia
El tible és un instrument musical de vent-fusta de la família de les xeremies. És un dels instruments més característics de la cobla.
Taula de continguts |
[edita] Origen
L’instrument actual apareix a mitjans del segle XIX, a l’aplicar a la xeremia tradicional (molt semblant a la gralla) un sistema de claus a imitació d’altres instruments de vent-fusta. Va ser construït per a formar part de la cobla estructurada per Pep Ventura cap el 1850.
L’origen del nom és incert, però pot tenir a veure amb el fet que, de les dues xeremies que trobem a la cobla, és la més aguda i per tant seria la xeremia soprano o tiple. L'altre seria la xeremia tenor o Tenora
[edita] Construcció
El tible actual consta de tres peces de fusta, generalment de ginjoler, (zizyphus jujuba), un arbust mediterrani bastant escàs. En les peces superior i central hi trobem el sistema de claus i en la part inferior, anomenada campana, hi ha perforats quatre orificis sense claus que son forats de ressonància. L’emissió del so es fa mitjançant una doble canya inserida a la peça superior (tudell) de l’instrument, que es fa vibrar amb els llavis.
[edita] Característiques musicals
Està afinat en Fa i sona una quarta per sobre de la nota escrita. El seu registre és de dues octaves i mitja.
Té un so agut i punyent molt apropiat per a fer de solista, que és una de les seves funcions habituals a la cobla.
