Tractat de Frankfurt
De Viquipèdia
El Tractat de Frankfurt, signat el 10 de maig de 1871, és el tractat de pau entre França i Prússia que, oficialment, posà fi a la guerra francoprussiana.
Aquest tractat posà fi a les negociacions que van dur a terme el cap del govern francès Adolphe Thiers i el canceller prussià Otto von Bismarck, i que s'iniciaren el 26 de febrer de 1871.
Bismarck proposà unes condicions que implicaven la cessió a Alemanya de l'Alsàcia i part de Lorena, i el pagament d'una indemnització de guerra de sis mil milions de francs. Les negociacions permeteren a Thiers de reduir la indemnització a cinc mil milions i conservar el Territori de Belfort, a canvi de permetre l'entrada de l'exèrcit prussià a París, l'1 de març, dia en què l'Assemblea Nacional ratificava els principis de la pau.
Una clàusula del tractat permeté als habitants d'Alsàcia i Lorena conservar la nacionalitat francesa si abandonaven la regió avant de l'1 d'octubre de 1872. Del 1.628.000 habitants que tenien ambdues regions en aquella època, 100.000 se'n van beneficiar.
El resultat de la guerra suposà una forta humiliació pels francesos, que es compta entre una de les moltes causes de la Primera Guerra Mundial.
