U-boot tipus II
De Viquipèdia
El U-Boot tipus II va ser dissenyat per Alemanya com a submarà costaner, seguint el disseny del CV-707 Finès. Era massa petit per operar massa lluny dels ports base. El seu paper primordial va ser preparar els futurs oficials de la Marina de Guerra alemanya pel comandament. Se'n van fer quatre sub-tipus.
Alemanya va perdre els seus submarins pel Tractat de Versailles a la fi de la Primera Guerra Mundial. Però a finals dels anys 20 i primers 30 començà a reconstruir les seves forces armades. El programa de rearmament es va accelerar sota Adolf Hitler, i el primer Tipus II Uboot va ser posat en drassanes l'11 de febrer de 1935. Donat que això podia ser interpretat com a un trencament de les clà usules del Tractat de Versailles, Hitler va cercar un acord amb el Regne Unit per construir una Marina de Guerra que fos el 35 % de la mida de la Royal Navy en vaixells de superfÃcie, però amb el mateix nombre de submarins que els brità nics. Aquest acord es va signar el 18 Juny de 1935 i el primer U-boot tipus II es comissionava 11 dies després.
La caracterÃstica definitiva del Tipus II era la seva mida reduïda. Conegut per les seves tripulacions com a "Einbaum" ("canoa"), tenia l'avantatge sobre altres submarins més grossos de poder operar en aigües someres, submergir-se més depressa, i ser més difÃcil de detectar degut al baix perfil de la seva torreta. No obstant això, tenia una profunditat mà xima d'immersió molt reduïda, un radi d'acció curt i unes condicions de vida molt dures, a més només podia transportar pocs torpedes.
El vaixell tenia un casc simple, sense compartiments estancs. Tenia tres tubs llança-topedes a la proa i cap a la popa, amb espai per només dos torpedes més de recarga. Un canó anti-aeri de 20 mm com a defensa antiaèria, però no tenia cap canó de coberta.
L'espai interior era limitat. Els dos torpedes de recanvi s'estenien des de just darrera els tubs llança-torpedes fins davant de la sala de comandament. La majoria dels 24 membres de la tripulació vivia en aquesta à rea ocupant 12 lliteres. Quatre lliteres eren a popa en front de la sala de mà quines per a la tripulació de la mateixa. En aquestes condicions les patrulles llargues eren molt à rdues.
La majoria dels Tipus II només van estar en servei durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial a partir de llavors es van quedar de servei en les bases d'entrenament. Alguns, però, van ser desmuntats, transportats en gavarres pel Danubi i per carretera fins a Linz, tornats a ensamblar i van operar des del port de Constanza Romania a la Mar Negra contra la URSS
Aquests submarins van ser el primer pas endavant cap el rearmament, donant a Alemanya l'experiència per a la construcció i us de submarins més grossos. Van ser molt efectius en el paper pel que van ser dissenyats.
