Ugarit

De Viquipèdia

Ugarit fou una ciutat-estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap el 1800 aC i es va independitzar més tard. Mantenia contactes intensos amb Xipre.

Ugarit va esdevenir un regne vassall d'Egipte en temps de Tuthmosis III (meitat del segle XV aC). El 1340 aC Subiluliuma I, rei hitita, va fer la primera expedició a Síria. Addu-Nirari rei de Nuhase, Itur-Addu rei de Mukish (Alalakh) i Aki-Tesup rei de Niya van formar aliança contra els hitites i junts van atacar Ugarit, el rei de la qual Niqm-Addu II, no s'havia volgut unir a la coalició (en una carta el rei hitita li demana que no li sigui hostil però evita utilitzar la paraula submissió). Els atacs continuats d'Alalakh-Mukish, Niya i Nuhase sobre Ugarit van obligar el rei Niqm-Addu II a buscar ajut, i es va dirigir al rei hitita a qui va oferir la submissió. Subiluliuma va enviar tropes que van expulsar els atacants i al mateix temps va capturar Alalakh. El rei d'Ugarit va fer valuosos regals als comandants hitites que havien salvat la ciutat i després va anar a Alalakh a fer submissió personal al rei hitita. Fou el primer vassall egipci que va canviar de bàndol.

Ini-Tesub rei de Karkemish s'ocupava de tots els afers de Síria per delegació de Tudhalias IV i va resoldre un conflicte fronterer que va suposar la separació de Siyanni d'Ugarit. Quant dos germans es van revoltar contra Amistamru II d' Ugarit, Ini-Tesub el va protegir i els dos rebels, tot i que van cobrar la part de l'herència materna que reclamaven, van ser enviats desterrats a Alashiya; també va autoritzar l'extradició de la dona adultera d'Ammistamru II d'Ugarit, però en aquest cas amb permís de Tudhalias que era el seu oncle (l'extradició va suposar la mort de la princesa

Ammistamru d'Ugarit es va casar amb una neta del rei hitita Hattusilis III de nom desconegut. La seva mare era Gasulawiya, filla d'Hattusilis i el pare podria ser el rei Bentesina d'Amurru; aquesta princesa, per causa d'un adulteri es va haver d'escapar a Amurru, però fou extraditada per Sausgamuwa d'Amurru amb consentiment com ja s'ha dit de Ini-Tesub de Karkemish i de Tudhalias IV.

Els atacs dels Pobles de la mar es van iniciar després del 1200 aC, essent rei a Ugarit Ammurapi, a l'oest de les terres hitites. El gran rei va demanar l'ajut d'Ugarit i d'altres vassalls (l'única font es d'Ugarit): "el enemic avança contra nosaltres, i son molt nombrosos... tot el que puguis disposar, enviem-ho". Ugarit va enviar tropes i vaixells deixant el seu propi territori indefens; poc després Ugarit fou atacat per pirates. El rei d'Ugarit escriu al rei d'Alashiya: "Els vaixells de l'enemic son aquí, les meves ciutats cremen i passen coses diabòliques al país; com vos sabeu totes les meves tropes i carros son al país hitita i els vaixells son a Lukka així que el país està abandonat a la seva sort; els set vaixells enemics que van venir d'Alashiya van fer molt de mal; si vos veieu algun vaixell mes de l'enemic, feu m'ho saber". Un carta enviada al rei des de l'interior diu: "les coses fortes tremolen i les fluixes estan destruïdes; el nostre aliment a les eres ha estat saquejat o cremat i les vinyes destruïdes; la ciutat està destruïda com vostè sap" . Alguns subjectes del rei que es van parar a Alashiya amb el seus vaixells es van rendir o van haver de rendir-se a l'enemic.

Pel que es sap els vaixells hitites i dels seus aliats foren derrotats. El rei va establir la línea de defensa amb les tropes terrestres a Lawasanda. El general d'Ugarit, Sipti Baqal informava al seu rei del desastre: "el vostre servent ha estat a la posició fortificada de Lawasanda amb el gran rei, i ara el rei s'ha retirat i ha fugit, s'ha sacrificat".

En un altra carta un tal Ewir-Sarruma informa a la mare del rei d'Ugarit que aquest havia fugit de la capital i que la situació havia empitjorat; l'enemic era a Mukis, al nord d'Ugarit i les terres de les muntanyes Amanus havien estat destruïdes per l'enemic. I afegeix: "pero encara que els enemics em pressionin jo no marxaré deixant a la meva dona i els fills enfront de l'enemic". Cronològicament en una darrera lletra el rei escriu a la seva mare que li enviarà un missatge tant si els hitites organitzen la batalla com si no ho fan.

Després les cartes s'acaben. Es van conservar en un magatzem perquè la gent de la ciutat va fugir i les cases foren saquejades i algunes cremades, pero els magatzems de cartes no eren d'interès per els saquejadors. La ciutat no fou mai mes habitada ni pels antics habitants ni pels invasors, i les cartes es van conservar.

[edita] Reis

Gràcies als arxius de la ciutat es coneix la llista dels reis, tot i que alguns historiadors dubten de la seva fiabilitat:

• Niqmaddu I, cap el 1850 aC
• Yaqarum I, cap el 1825 aC
• Desconeguts 1825 a 1600 aC
• Ibiranu I, cap el 1600
• Desconeguts 1600-1400 aC
• Niqmaddu II 1390-1360 aC
• Ammistamru I, cap el 1360-1330 aC
• Arhalbu 1330-1324 aC
• Niqmepa 1324-1274 aC
• Ammistamru II 1274-1240 aC
• Ibiranu II 1240-1230 aC
• Niqmaddu III 1230-1225 aC
• Ammurapi 1225-1185 aC
• Yakurum II 1185 aC
• Destruïda pels Pobles de la mar cap el 1185 aC

[edita] Llengües

A Ugarit es parlaven diverses llengües. La principal era l'ugarític però també s'han trobat restes en set llengües més que devien ser d'ús habitual per l'abundància de documents: acadi (llengua internacional per al comerç de l'època), hitita, hurrita, sumeri, luvita, xipro-minoic i jeroglífics egipcis. Els escribes eren instruïts en el plurilingüisme, ja que s'han trobat exercicis de còpia i traducció i versions de mites literaris aliens, com el Cecle de Baal.

La majoria d'aquestes llengües van anar escrivint-se progressivament em l'alfabet ugarític de 30 lletres, considerat amb el fenici els primers abecedaris de la història.