Unió d'armes
De Viquipèdia
La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Després de més d'un segle de guerres ininterrompudes, Castella va passar de ser la corona espanyola més rica i dinàmica a una regió empobrida amb greus problemes de despoblament.
A partir de 1626 el rei va anar convocant les diferents corts, d'Aragó i València va obtenir la contribució de 2.000 i 1.000 soldats a l'any durant 15 anys (144.000 i 72.000 ducats a l'any respectivament). De Catalunya pretenia obtenir 250.000 ducats a l'any, la negociació va ser àrdua i sense èxit. El projecte fou rebutjat a les corts de Barcelona del 1626, del 1632, del 1635 i de 1640, doncs un decret de les corts castellanes no podia obligar a recaptar diners a Catalunya.
Olivares va publicar la Unió d'Armes, malgrat que Catalunya no s'hi adherís. També va assignar a Perú una quota per valor de 350.000 ducats i a Mèxic 250.000 ducats per a la defensa del comerç transatlàntic, si bé les colònies ja tenien una càrrega impositiva alta similar a la de Castella.
A Catalunya, la institució no fou mai efectiva, i amb la caiguda el 1643 del primer ministre restà oblidada.
