Vegetació del Japó
De Viquipèdia
Al Japó existeix una gran varietat de flors. Els estius humits i càlids són la causa d’aquesta gran varietat i exuberància de la flora japonesa.
Es poden trobar més de 17000 espècies de plantes amb o sense flors, moltes d'elles molt cultivades i molt populars, com les pruneres blanques i vermelles, els cirerers, peònies, lotus i, en especial, els crisantems, la flor nacional de Japó.
Altres espècies importants són la pimpinella, la campànula, el gladiol i moltes varietats de liles. Hi ha poques flors silvestres.
La varietat d'arbres predominant al Japó és la conífera. Una espècie comuna és el sugi, o cedre japonès, que pot arribar a fer 46 m d'altura. Altres perennifolis notables són la pícea i moltes varietats d'avets.
A Kyushu, Shikoku i el sud d’Honshu creixen espècies subtropicals com el bambú, l’arbre de la càmfora i l'arbre de la cera, i es cultiva la planta del te.
Els arbres del centre i del nord d’Honshu són els típics de la zona temperada, com els salzes, els castanys i les coníferes. L'arbre de la laca i la morera es cultiven extensivament i el xiprer, el boix i la murta són abundants.
A Hokkaido la vegetació és subàrtica i similar a la del sud de Sibèria. La pícea i l'avet meridional són els arbres més comuns, encara que hi ha exemplars de verns, àlbers i faigs.
Els fruiters més comuns al Japó són els presseguers, les pereres i els tarongers.
Els japonesos practiquen un tipus únic de jardineria paisatgística, en el que reprodueixen en miniatura els paisatges naturals de forma estilitzada. També cultiven arbres nans, com el cirerer i la prunera que, mitjançant podes curoses, mantenen una altura d'uns 30 cm. Especialment famosos són els bonsais, plantes ornamentals sotmeses a tècniques de cultiu que impedeixen el seu creixement mitjançant tall d'arrels i poda de branques.
