Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Visual Basic - Viquipèdia

Visual Basic

De Viquipèdia

El Visual Basic és un llenguatge de programació desenvolupat per Alan Cooper per a Microsoft. Aquest llenguatge és un dialecte de BASIC, amb importants afegits. La seva primera versió va ser presentada el 1991 amb la intenció de simplificar la programació utilitzant un ambient de desenvolupament completament gràfic que facilités la creació d’interfícies gràfiques i en certa mesura també la programació en ella mateixa.


[edita] Característiques generals

És un llenguatge fàcil d’aprendre (però amb alguns aspectes més complicats per a programadors més experts). Per tant, és tan adequat per a programadors principiants com per a experts, guiat per esdeveniments, I centrat en un motor de formularis poderós que facilita el ràpid desenvolupament d’aplicacions gràfiques. La seva principal innovació, que més tard va ser adoptada per altres llenguatges, va ser l’ús d’un tipus de llibreries, anomenades inicialment vbx i posteriorment ocx, que permeten contenir tota la funcionalitat d’un control i facilitar una ràpida incorporació als formularis.

La seva sintaxi, derivada de l’antic llenguatge BASIC, ha sigut ampliada amb el temps al afegir’s-hi les característiques típiques dels llenguatges estructurats moderns. S’hi ha afegit una implementació limitada de la Programació Orientada a Objectes (els propis formularis i controls són objectes), encara que si s’admet el polimorfisme mitjançant l’ús de les interfícies no admet l’herència. No requereix el maneig de punters i consta d’un maneig molt senzill de cadenes de caràcters. Posseeix varies biblioteques per maneig de bases de dades, podent connectar amb qualsevol base de dades d’ODBC(Open DataBase Connectivity: Informix, DBase, Access, MySQL, SQL Server, PostgreSQL ,etc) a través d’ADO (ActiveX Data Objects).

És utilitzat principalment per a aplicacions de gestió d’empreses, a causa de la rapidesa amb la que pot fer-se un programa que utilitzi una base de dades senzilla, a més de l’abundància de programadors en aquest llenguatge.

El compilador de Microsoft genera executables que necessiten una DLL (biblioteca) perquè els seus executables funcionin, en alguns casos anomenada MSVBVMxy.DLL (acrònim de "Microsoft Visual Basic Virtual Machine x.y", sent x.y la versió) i en altres casos VBRUNXXX.DLL (acrònim de “Visual Basic Runtime X.XX”), que proveeix totes les funcions implementades en el llenguatge. A més, existeixen un gran nombre de biblioteques que faciliten l’accés a moltes funcions del sistema operatiu i la seva integració amb altres aplicacions.


[edita] Derivats

  • El seu derivat VBScript (Visual Basic Script) és el llenguatge predeterminat per pàgines web ASP (Active Server Pages).
  • A més, una extensió pròpia del llenguatge anomenada Visual Basic for Applications (VBA) permet codificar mòduls (també anomenats macros) per les aplicacions de Microsoft Office.
  • Especialment a partir de la versió 6 del llenguatge es permet la interacció i generació d’objectes remots que poden ser invocats des de pàgines d’scripts (concretament les ASP, encara que també és possible fer un enllaç utilitzant JSP, JavaServer Pages), allotjant-les en servidors web.
  • Visual Basic .NET, part de .NET, és un llenguatge pràcticament equivalent en funcionalitats a C# (per exemple, no admet pseudo-punters), afegint la capacitat de POO que les seves anteriors versions (com Visual Basic 6) no posseïen: herència i polimorfisme.


[edita] Versions

Les versions de Visual Basic per a Windows són molt conegudes, però existeix una versió de Microsoft Visual Basic 1.0 per a MS-DOS però menys difosa que data de 1992. Era un entorn que, encara que en mode de text, incloïa un dissenyador de formularisen el que es podien arrossegar i deixar anar diferents controls.

La última versió només per a PCs de 16 bits (el Windows XP és per a PCs 32 bits), en el Windows 3.0, ja tenia una detallada biblioteca de components per a tota classe d’usos. Durant la transició de Windows 3.11 a Windows 95, va aparèixer la versió 4.0 de Microsoft Visual Basic, que podia generar programes de 16 i 32 bits a partir d’un mateix codi font, a costa d’un gran augment en la mida dels arxius “runtime” necessaris. A més, es substituïren els controls VBX pels nous OCX. Amb la versió 5.0, es va implementar per primera vegada la possibilitat de compilar un codi natiu, obtenint una millora de rendiment considerable. Tant aquesta com la posterior 6.0 suportaven característiques pròpies dels llenguatges orientats a objectes, encara que sense algunes funcionalitats importants com la de l’herència, el polimorfisme i la sobrecàrrega. La versió 6.0 continua utilitzant-se massivament, molt més després de l’aparició de l’AO.

Les versions actuals de Visual Basic es basen en la plataforma .NET, encara que mantenen moltes de les característiques del llenguatge original tenen nombroses diferències que els fan incompatibles. Moltes vegades per portar un codi escrit en Visual Basic a Visual Basic .NET és necessari reescriure part del codi. La nova versió del llenguatge és en la major part equivalent al C# encara que presenta algunes diferències. Per això hi ha un debat sobre la validesa d’aquesta nova versió del llenguatge i les seves avantatges i inconvenients sobre C#. També està integrat en el mateix entorn de desenvolupament que els altres: Visual Studio .NET.


Aquest article sobre informàtica és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu