Volques
De Viquipèdia
Els volques (llatí Volcae) foren una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que després de ser expulsats pels pobles balcànics el segle III aC va poblar la regió entre el Rosselló i el Roine. Els volques es van dividir en Volques arecòmics i Volques tectòsages.
Ptolomeu diu que els tectòsages ocupaven la part occidental de la Narbonesa amb les ciutat d'Illiberris, Ruscino, Tolosa, Colonia Cessero, Carcaso, Beterrae i Narbo Colonia; propers a ells, vers el Roine, vivien els arecòmics (Arecomici) o aricomis (Aricomii), que nomes tenien la ciutat anomenada Vindomagus i la ciutat de Nemausus Colonia (Nimes), i entre ambdós ocupaven tota la província. Tit Livi diu que en temps d'Anníbal els volques tenien possessions mes enllà del Roine.
El riu Cévennes (antic Cebenna) era la frontera natural entre els volques arecòmicis i els gabalis i rutenis. El límit entre tectòsages i arecòmics no està fixat ja que Ptolomeu dóna Narbona als primers, però Estrabó la dóna als segons.
Els volques foren anomenats també belgues (volcae i belgae s'assemblen) però no sembla que fos per una especial afinitat ètnica més enllà de ser dos pobles gals. La tradició diu que una part dels volques es van establir a Germània a la regió anomenada Hercynia Silva i Cèsar afirma que al seu temps encara hi romanien, però només ho sap per tercers. Els tectòsages també foren part destacada dels gals que van envair Grècia i Àsia Menor i van fundar Galàcia.
Foren aliats de Roma ja abans del 106 aC. El 52 aC una part van participar a la revolta de Vercingetorix però foren derrotats ràpidament.