Xavier Romeu

De Viquipèdia

Xavier Romeu (Barcelona 1941-1983), fou un lingüista, dramaturg, polític i escriptor català.

Estudià filologia romànica a Tarragona. Del 1968 al 1970 marxà a Praga a fer estudis de lingüística i de teatre, i allà va prendre contacte amb el Cercle, les idees del qual aplicà després a la fonologia catalana (Elements de fonologia catalana, 1983; Manual de fonologia catalana). Participà activament en els fets de la Primavera de Praga, experiència que l'afermà en el seu socialisme. Posteriorment viatjà per diversos països europeus, on compaginava els seus estudis amb treballs que li cobrissin les despeses.

Tornat a Catalunya fou professor de la Facultat de Filologia de Tarragona, dependent en aquell moment de la Universitat de Barcelona, on impartí classes de fonètica i fonologia, així com de gramàtica històrica catalana. Professor de fonologia i de dicció a l'Institut del Teatre de Barcelona, i de fonologia i fonètica a la Universitat Catalana d'Estiu.

De la seva obra lingüística destaquen el Breu diccionari ideològic (1976) i el Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana (1983). La seva obra teatral comprén Els mites de Bagot (1968), Alícia en terra de meravelles (1972), Estat d'emergència (1972) i Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971, amb Maria Aurèlia Capmany). El 1976 publicà La mort en punt, i el 1979, Ascendent Escorpió, i, ja dins del col·lectiu Ofèlia Dracs, el recull de contes Deu pometes té el pomer (1980).

Fou membre del Comitè Central i del Comitè Executiu del PSAN i cap de redacció de la revista Lluita. Aquesta seva activitat politica el portà a ser el primer presentador de l'acte que l'independentisme català organitza al Fossar de les Moreres cada 11 de setembre a Barcelona.

Els seus articles polítics estan recollits en el llibre Ascendent Catalunya, llibre del qual foren curadors Gustau Navarro i Pere Ribera.