16 12
From Wikipedia
Ol dé 16 12 al è ol dé de post 350 ( 351 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 16 dé a finí l'an.
Ul dí 16 12 al è ul dí da pòost 350 ( 351 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 16 dí a finí l'an.
DEC | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 | ||||
Tücc i dí |
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1877 - Barcelona: pröma comunicassiú telefònica aj Paes Català.
1980 - Barcelona: al casino de l' Aliança del Poble Nou, se la fa l'assemblea fundassiunala de Nacionalistes d'Esquerra.
2003 - Barcelona: ol Parlament de Catalunya al eles Pasqual Maragal president de la Generalitat de Catalunya.
2004 - Barcelona: se ghe inaügüra ol Mösé Nassiunal d'Art de Catalunya (MNAC).
1774 - Boston (SÜA): ü gröp de colonn traesticc d'indi mohawk i lansa al mar ol caregament de café di vassej ancoracc in chèsta sità Americana. Chèst a l'è l'orísen de la Revolüssiú Americana.
1935 - Madrid (Spagna): s'al cositüiss ol Front Popülar format per repüblicà, sossialis·c, comünis·c e nassiunalis·c basch.
2004 - Brüssèl (Bèlzica): i líder Öropé i dessidiss che ol 03 10 del 2005 i comensarà a negossiá con Türchia per che la pöda formá part de la Üniú Öropea.
2004 - Londra (Anglatèra): ü tribunal de nöf zödes de la Càmera di Lords al declara ilegala la les antiteroresta apröada per ol goèrn de Tony Blair daspus l'11 09 del 2001.
2004 - Paris (Fransa): l'Ofissina Internassiunala d'Esposissiú (BIE) la nönsia che Saragossa la sarà la sé de l'Esposissiú Üniversala del 2008.
[redatá] Nassimenc
1814 - Reus (ol Baix Camp): Joan Prim, militar e polítegh Català.
1878 - Olot (la Garrotxa): Josep Clarà, scültur Català
1485 - Alcalá de Henares (Spagna): Caterina d'Aragó, fiöla pita di Rei Catòlegh e reina consorta d'Anglatèra.
1770 - Bonn (Zermania): Ludwig van Beethoven, compositur Todèsch.
1775 - Steventon (Regn Ünit): Jane Austen, scritura Britànega.
1790 - Coburgh (Zermania): Leopold I, rei de Bèlzica.
1899 - Teddigton (Regn Ünit): Noel Coward, dramatürgh, atur e copionesta Britànegh.
1902 - El Puerto de Santa María (Spagna): Rafael Alberti, pueta Spagnöl.
[redatá] Necrolòse
882 - Roma (Itàlia): Gjoan VIII, Papa de Roma.
1965 - Niça (Fransa): Wiliam Somerset Maugham, dramatürgh e novelesta Britàneghh.
1989 - Madrid (Spagna): Silvana Mangano, atura italiana
[redatá] Feste
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.