La lengua Padanesa

From Wikipedia

Chest artícul al ven da vess scumenzaa, e al cuntegn dumà pocch infurmazziun. Se a pudii, gjuntee-n vargüna adess e jütee-n a fá-ll deventá sempru mejuur, in acoort a i cunvenziun da la Wikipedia. Par vidé una lista cumpleta di artícuj in chesta cundizziun, vardee la rispetiva categuría.

Cuntegnüü 1 Introdüssiú 2 La Padània: tera gàlega in del mond itàlegh 3 Ü pit de stòria 4 Conseguense 5 Caraterístegh de la lengua Padanesa 6 Referense

[redatá] Introdüssiú

Chèst artícol al trata de la söstansiala ünità di parlade Padanese, demostrada per la resserca linguístega plö moderna (Geoffrey Hull, Pierre Bec, Andrea Schorta).

[redatá] La Padània: tera gàlega in del mond itàlegh

Al è bé saít che, in de la strütüra ètnega de l'Itàlia la prinsipala línia deisòria la coinsid debot perfetamènt co la crinala dej Appenní Tosco-Emilià. La sòlita referensa a töta l'Itàlia come la Penisola al è natüralamènt inesata: de del punt de ista geogràfegh ghe ör distinguí netamènt intra l'Itàlia continentala (i.e. la Val Padana co la [[costa lígüra]] e l'Istria) e la vera Itàlia peninsülara che la gh'à come límit a Nord la Toscana. A nord de chesta resú s'a l'era stabilida in tep andegh öna popülassiú sèltega o seltisada da che la tera a l'era cjamada Galia Sisalpina par i Romà ch'i l'éa conchistada infra ol 193 e ol 78 a.C. Vint sécoj plö tardi l'antropoloséa de la Padània al è poch canbiada, malgrat la profonda romanisassiú de la zona e l'afermassiú d'öna siviltà Tosco-Italiana: rassa compatamènt brachissefàlega e mia mesossefàlega o dolicossefàlega come in de la penísola; abitassiú popolare de tip alpí o sübalpí e mia mediterane; consüm de prodüit böí e mia öí e cotüra al bötér e mia a l'öli (ecessiú: la Ligüria); cant polifònegh, silàbegh e naratif e mia solístegh, melismategh e lírich; cossiensa linguístega e filosòfega tendensialmènt analítega e mia sintétega, e ía assé. La südivisiú de l'Italia in dò diòcesi (con i capitale respetíe a Roma e a Milà) compiüda da Dioclessià in del 298 d.C. a la metéa in eidensa mia noma le diferense ètneghe e ambientale de le dò Itàlie, ma l'inserìa la Padània pienamènt in del nöf e rich mond galoromà che al éa da tep eclissat Roma e ol sò retrotera peninsülar. Ergot al è confermat, intra óter, per la tradissiú scolàstega latina che sa la mantegnía plö salda in Padània che in de la penisola, e dal prestis de la gesa Ambrosiana in di santüari de la quala sa la selebrava öna litürzéa de tip galicà plötost che romà; i fedej i era stacc converticc "fresch" del paganism e mia per mes d'ün elemènt cristià Grech in de la popülassiú locala. S'i nàa desvilüpanc dunca in de l'Italia continentala dij dialecc de stap galoromànegh ch'i era mia diferenc in nissü particolar important del proto-Fransés. Al podènt söperstrat Franch de la Fransa setentrionala al corespond in Padània la dòbia presensa Longobarda e Franca. In de la tarda età Mediana s'i era zamò defuse in del Nord i lengue leteràrie Francesa e Provensala ch'i erà assé assessibile aj cisalpí da ostacolà, a la visília del 'miràcol florentí', la formassiú d'öna senüína e düradüra koiné Padana.

[redatá] Ü pit de stòria

Isolant de del sistema linguístegh italià i parlade Ladine, G.Ascoli al lassàa int ü limb terminolòsegh i dialecc che ol Biondelli, trenta agn pröma, al éa denominacc Gallo-Itàlegh. (Bernardino Biodelli, Saggio sui dialetti galloitalici, Milà, 1853, pp. XXI-XXII). In acorde al dialetòlegh Gorissià, ol Piemontés, ol Lígür, ol Lombart e l'Emilià-Romagnöl, si distaccano dal sistema italiano vero e proprio, ma pur non ENTRANO a far parte di alcun sistema neolatino estraneo all'Italia (G.I. Ascoli, "L'Italia dialettale"). Dürat i pröm tep de l'ünità nassiunala, i glotòlegh i pröàa a definí plö cjaramènt ol status del gallo-itàlegh in comparassiú co chel del ladí d'ü costat e di dialecc peninsülar d'óter costat. A chela época de nassiunalism esasperat al era difíssel che l'indàsen la töless mia di tú polítegh. Fiss stüdius s'i sentía obligacc a demostrá a priori l'italianità sies del gallo-itàlegh sies del Ladí, cura che l'insistensa d'óter linguis-c (suratöt germanòfon) sö la fisionaméa palesamènt galloromànega di du gröp la pudéa mia sembrá nò, alura, culurida de presödís antiresurgimentaj. Che la léngua indígena de la Val Padana, resú da consideráss la preda angolara de l'ünità italiana, la podess resültá, da l'anàlisi strütüralesta, sorèla del Francés e noma cüsina del Toscà a l'era, per molta zent, öna considerassiú assé intoleràbela che erétega. Al venía donca canonisat ü sistema de classificassiú spessifegamènt italià e ribadit plö per la tradissiú classicista che pel métod sientifegh in basa al qual "italià" (o "italoromànich") i resültàa chij dialecc ch'i s'era de longh tep sübordinacc al Toscà leterare. In acorde a chest critere, ü dialett come l'Emilià o 'l Ticines, ch'al compartiss töte o debot i caraterísteghe fondamentale col Francés al podéa èss definit Italià.

Per chij ch'i asseta mia la tesi italianesta, la denominassiú de gallo-itàlegh aplicada a di dialecc parlacc si in teritore politegamènt Italià però a nord de la línia

Spessia-Rímini (ghe ör tröá i nom Padanés)

la resta inesata e desvianta: in acorde al linguista Geoffrey Hull, al è mia possíbel dedüí de de aspecc segundare de söperstrat che chest dialet al sies strütüralmènt italoromànegh: la reductio ad absurdum la consistiss in del fatt che, lungh l'istessa línia de resunamènt, ol Còrs al podaress èss zödegat ü dialett Gallo-romànegh a casú dij inflüss Zenués e pö Fransés ch'i a l'à trasformat per secoj. De piö, in acorde a l'Occitanesta Pierre Bec (Manuel pratique de philologie romane, Paris, Picard, 1970-71, vol. II, p 316) ol sistema Nord-Italià al è part integranta del sistema Gallo-romànegh e parent strecc del Francés (con det ol Franco-Provençal) e de l'Occità-Català. Semper in acorde al Pierre Bec ol tèrmen gallo-itàlegh al gh'à de èss coresit in Gallo-romànegh Cisalpí. Preda angulara de chest laurá a l'è la tesi de PhD presentada dal linguista Geoffrey Hull, ol 1982, a l'üniversità de Sidney-West, titolada The linguistic unity of northern Italy and Rhaetia. Fiss linguis-c Ladí i s'è declaracc derf a la resserca di ariis de l'ünità linguístega Padanesa, a patt che se renönsies a ergün tentatif de colegá chest sistema a l'Italià strictu sensu: segund ol linguista Svízzer Andrea Schorta al esist perfí öna plö granda ünità 'ladino-cisalpina' ("Il rumantsch - grischun sco favella neolatina", Annalas da la Società Retorumantscha, LXXII (1959), pp 44-63), e ol sò connassiunal Heinrich Schmid al afirma che: quei tratti che il retoromancio condivide con la zona alto-italiana (...) appartengono quasi senza eccezione alla comune base del romanzo occidentale la quale indica appunto il carattere non-italiano di tutti questi dialetti ("Über Randgebiete und Sprachgrenzen", Voz Romanica, XV (1956), pp. 79-80).

Geoffrey Hull, a chest pont, al batesa chesta lengua ünitària Lengua Padanesa, significant lengua de l'anfizona Reto-cisalpina, e mia noma del bassí del Po.

[redatá] Conseguense

Ametida l'ünità de la lengua Padanesa, la ven zò ipso facto l'ünità de la lengua Lombarda.

[redatá] Caraterístegh de la lengua Padanesa

In acorde a Hull (öv.cit.) ......

[redatá] Referense

• G.Hull: La lingua Padanese- Etnie n.13 (Italià)
• G.I. Ascoli, "L'Italia dialettale".
• Bernardino Biodelli, Saggio sui dialetti galloitalici, Milà, 1853.
• Pierre Bec: Manuel pratique de

philologie romane, Paris, Picard, 1970-71.

• Andrea Schorta "Il rumantsch -

grischun sco favella neolatina", Annalas da la Società Retorumantscha, LXXII (1959), pp 44-63).

• Geoffrey Hull, The linguistic unity of northern Italy and Rhaetia, üniversità de Sidney-West, PhD thesis, 1982.