Alh cultivat
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Caps e grans d'ail | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Renhe | Plantae | ||||||||
| Sosrenhe | Tracheobionta | ||||||||
| Division | Magnoliophyta | ||||||||
| Classa | Liliopsida | ||||||||
| Sosclassa | Liliidae | ||||||||
| Òrdre | Liliales | ||||||||
| Familha | Liliaceae | ||||||||
| Genre | Allium | ||||||||
| Nom binomial | |||||||||
| Allium sativum L., 1753 |
|||||||||
| Classificacion filogenetica | |||||||||
| Òrdre | Asparagales | ||||||||
| Familha | Alliaceae | ||||||||
 |
|||||||||
|
|
|||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
L'alh (o alhet dins l'occitan oriental) (Allium sativum) es una planta bulbosa cultivada qu'es de la familha de las liliacèas. Es emplegat mai que mai coma condiment, mas es tanben utilizat amb una tòca terapeutica per las proprietats que li an atribuit la sciéncia e las tradicions popularas.
Per encausa de son cultiu tant espandit sas originas son un pauc foscas. Es estat pensat que veniá de Siberia sudoccidentala o benlèu de Sicília o de Calàbria, ont nais aspontanèament. Es parent de la ceba.
L'odor caracteristica de l'alh se deu a mantun compausat organic de sofre e particularament lo sulfur de diallil e l'allicina.
Somari |
[Modificar] Emplec en fitoterapia
L'alh a tres proprietats curativas principalas:
- Antiipertensiu
- Antibacteric
- Antielmintic (los elmintis son de vermenons intestinals)
L'emplec de l'alh cru triturat finamente suls aliments coma sughi, la carn e l'ensalada es un ottimo coadjuvant per la cura de l'ipercolesterolemia (que seguís l'ipertension); bronchiti catarrali; elmintiasi (nei bambini in special modo poiché portano sporcizia alla bocca).
Il consumo di aglio dà un generale sens de benèsser a l'organisme gràcias a son accion anti bacteriana e doncas antiinfectiva.
Per ovviare almens en part la disagio del conseguente "alito pesante" avere l'accortezza de privar lo spicchio del piccolo bulb intèrn de bon traire.
Puèi qu'es a l'encòp un estimulant digestiu e diüretic excellent es tanben utilizat en forma d'infusion (entre 5 a 10 g per un litre d'aiga) mentre que per una accion antiseptica cal botar entre 10-15 g en decoccion.
[Modificar] Curiositats
Dins lo folclòre de qualques païses d'Euròpa, se pensava que l'alh aguèsse d'efièches de proteccion contra los vampirs; l'alh es doncas vengut un element recurrent dins los films de vampirs.
[Modificar] La cosina
L'alh es plan emplegat en cosina. En tèrras occitanas e catalanas una de las receptas reinas que se fan amb el es l'alhòli. Se preparan tanben de sopas d'alh, alhadas...
[Modificar] Informacions nutricionalas
| Valor nutricionala mejana per 100 g |
|
|---|---|
| Aiga | 58,58 g |
| Valor calorica | 149 kcal kcal |
| Protidas Glucidas Lipidas |
6,06 g ? g 0,5 g |
| Provitamina A Vitamina B1 Vitamina B2 Vitamina B6 Vitamina C Vitamina PP |
0 UI mg 200 mg 110 mg 1235 mg 31,2 mg ? mg |
| Fèrre Calci Magnesi Fosfòr Potassi Sodi |
1,7 mg 181 mg 25 mg 153 mg 401 mg 17 mg |
| Fibras |
2,1 g |
