Lucien Somme
Èn årtike di Wikipedia.
Lucien Somme (on scrît eto Lucyin) a skepyî e 1932 a Sint-Åbwin.
C' est on scrijheu e walon, on rcwereu sol walon et on bouteu pol walon do payis d' Nameur.
Il a scrît aprume des arimeas, a môde di powezeye imådjrece, tot shuvant l' novele môde ki vneut di skepyî après Nameur so les passêyes da Jean Guillaume.
Lucyin Somme aveut moussî ås Relîs Namurwès 1963. Bénrade, i va divni li droet bresse da Lucien Léonard, et l' aidî a ramexhner l' antolodjeye “Fleurs dialectales” (1974).
I dvént prezidint des Relîs Namurwès e 1986, et cmincî a-z adjinçner des scoles di walon (1995).
Termetant, i boute so on rarindjmint alfabetike do motî walon ideyolodjike da Léonard, ki c' esteut målåjhey d' î cweri après åk. Et ci serè li “Live di mots d' après Nameur et avårla” (1997), li prumî gros motî walon avou on no e walon. Si l' Chantal Denis l' a coplé po cist ovraedje la, el va rtriper tot l' aidant a-z è rexhe avou si prôpe franwal di Nameur.
I scrît u redjårber kékès pîces di teyåte. Ene di zeles Andjele, c' est ene pîce a mierdjin (avou on seu djouweu d' role), ene sacwè foû målåjhey a rprezinter. Il a radapté e walon "Come el sospir" da Robert Lamoureux.
Moussî a djonds pîs e 21inme sieke, avou l' idêye kel walon î a co ene plaece, po raconter kimint çk' on-z î vike, vo l' la, ki s' mete a scrire tote ene riguilete di romans, onk pa an, et ki vont rascode des pris totavå. I seront-s eplaidîs, a conte d' oteur, dins l' coleccion Somme-Denis.
I cwitrè l' posse di prezidint des R.N. e 2006.
Il esteut eto SLLW-î .
Il a stî rprins dins l' grosse antolodjeye da Piron eyet l' antolodjeye «Scrire».
Di s' mestî, il esteut cler di notåre.
[candjî] Sacwants lives da Lucyin Somme
- Veye di djin (1968)
- On djoû nûlêye, on djoû solea (2001)
- Tereze (2002)
- Ch@rlote.com (2003)
- Li dierin des catîs (2003)
- Li tåvlêye do diale (2005)
- Djihan-Leu (2006)
[candjî] Li walon da Lucyin Somme
Dins ses prumîs scrîts, i shût l' accint d' Sint-Åbin, metou sol limotche do walon do Mitan et do Coûtchant. Metans, les cåzeus di l' indicatif prezintrece sont codjowés avou l' cawete -ons.
Tot-z adjinçnant si live di mots, i voet bén ki l' walon d' Nameur et d' avårla doet esse recorinné purade so Nameur. Insi, i radjoute ås infinitifs da Léonard les fômes di Nameur : prumire troke di viebes avou l' cawete -er (cawete -è dins l' Motî da Léonard; deujhinme troke avou l' cawete -î (cawete -i après Dinant).
E 2006, i va sotni li pordjet d' ortografeye unifieye do Payis d' Nameur da Chantal Denis.
[candjî] Hårdêyes difoûtrinnes
- Si pådje so l' Aberteke (e walon)
- Si pådje sol waibe di l' SLLW (e francès)