Mohammed V do Marok
Èn årtike di Wikipedia.

Mohammed V do Marok a skepyî li 10 d' awousse 1909 ey a morou li 26 di fevrî 1961.
I dvénrè zultan dizo l' mambornance francesse e 1927.
Adonpwis, e 1957, ci fourit li prumî rwè do dislaxhî Marok.
I divna cnoxhou cwand il ala disconte do Dahir berbere del mambornance francesse dins les anêyes 1930.
E 1940, c' est l' redjime di Vichy ki goviene li Marok et prinde les Lwès siconte-semites. Mohammed V ni vola nén siner ces lwès la, et insi, i waerantixha les Djwifs do Marok siconte des macsådadjes da Hitler.
E 1942, après l' disbarcumint amerikin e Marok et l' Aldjereye, il amonte li conferince d' Anfa, po mostrer ås Aloyîs k' i n' sotneut nén les Nazis.
E 1947, tot voeyant bén del France n' esteut nén presse a leyî dislaxhî l' Marok, i va dmorer a Tandjî, teritwere eternåcionå, et fé on spitch ki dmande noer so blanc l' indepindance. Il rmousse å Marok mins les colonialisses francès l' ramasnut et l' evoyî retrôclé a Madagascar (1953).
I rvénrè å Maroc e1955, å moumint kel France acceptêye li dislaxhaedje do Marok.
I fourit onk des mwaisses riprezintants å raploû d' Bandoung (1956) ki va askepyî li movmint des Nén Alinîs. Il î sotna les ôtes moenneus des dislaxhiveus movmints d' Afrike.