Coscolla
De Biquipedia
| Coscolla | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Coscolla |
||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
| Quercus coccifera L. |
Ista fuella ye escrita en sobrarbés.
Ra coscolla (Quercus coccifera L.)(Coscoja en castellán; Garric en catalán) ye un arbuste de fuella perenne, berda tota l'añada, que no alza si que bel par de metres d'altaria (mui pocas begadas plega ent'o porte arborio). Gosa á estar ramificau dend'es alazez d'a basi suia, fent que ras brancas, de berla grisa ó blanca, s'entaranen deixant l'aintror d'o matullo cuasi impenetrable.
Ras suias fuellas son simples, alternas, membranosas i rixidas, sines de pilosidaz en garra cara. Es marxens foliars son ondaus con punxas més o menos numbrosas. Ra colorazión ye intensament berda, con forma agüebada o enliergada, i ra superfizie brillant i lustrosa.
Ras flors estan, como en tot ro chenero Quercus, separadas per sexos. Ras flors masclo son chicolonas, con embolique fent forma de copa, trestallada en 4, 5 ó enta 6 dienz i con un numbro bariau d'estambres (d'entre 4 i 10). Forman collas en forma d'espiga curta, de color amarillenque, primetas i penxadas d'as brancas.
Ras flors fembra libran d'a mesma planta, pero només cuan ras masculinas sigan xutas (t'ebitar l'autofecundazión). Anisoladas o en collas de dos ó tres, ra fecundazión ye eolofila.
Ro fruito d'ista planta ye una bailota que contién només un embrión. Son dicotiledonias, i es cotiledons pueden-se separar lonchitudinalment cuan ra bailota ye aubierta. Una carauteristica d'istas bailotas ye que no s'empregan per dengún bestiar, perque ro suio gusto ye mui amargo i es animals ras deixan.
[Editar] Enrastres Externos
- Wikispecies tién informazión adizional sobre Cocollas.
