Aètios
De Viquipèdia
Aètios fou un heretge nascut a Celesíria, anomenat "Alheigf" per la seva negació del llibre de la revelació.
De jove era pobre i va acabar esclau d’una bodeguera i mes tard va treballar a oficis humils com ferrer, però després va estudiar medicina i es va establir a Antioquia on es va convertir al arrianisme. Va destacar al Eristicisme i els seus serveis eren pagats per aquells que volien veure les seves teories exhibides amb eloqüència.
A la mort de la seva mare va estudiar amb Paulinos II, bisbe arrià d'Antioquia (331), però amb el seu successor Eulàlios va haver d’abandonar la ciutat perquè s’havia enemistat alguns poderosos. Es va establir llavors a Anazarbe on va tornar a exercir com a ferrer. Un professor de gramàtica el va contractar com a criat, però va disputar amb el seu amo sobre la interpretació de les escriptures i va caure en desgracia; el bisbe arrià de la ciutat, Atanàsios, el va acollir llavors. Després va estudiar amb Antònios, un sacerdot de Tars, que mes tard fou nomenat bisbe, i llavors Aètios va retornar a Antioquia i va estudiar amb el sacerdot Leòntios però aviat va haver de deixar altre cop la ciutat i es va refugiar a Cilícia (348) on els seus arguments foren contradits amb èxit per alguns dels principals gnòstics.
Va tornar a Antioquia i de allí va passar a Alexandria atret per la fama del maniqueu Aftònios; la disputa teològica amb aquest la va perdre també. Llavors va tornar a estudiar medicina i va curar gratuïtament. Quant el seu antic mestre Leòntios fou nomenat bisbe d'Antioquia va tornar a aquesta ciutat (349) on fou ordenat diaca, i es va dedicar al ensenyament. Els catòlics van protestar contra aquest nomenament i Leòntios el va haver de destituir. Després va disputar amb Basil d'Ancira (351) disputa que va assentar les bases del cisma arrià. Basil va incitar a Gal ("Cèsar" el març del 351) contra Aètios, i nomes la intercessió de Leòntios el va salvar de la mort. Però Teòfil Blemmis el va presentar aviat a Gal, del que es va fer amic i fins i tot li va encomanar al seu germà Julià, que havia pres el camí de l’apostasia, cosa que Aètios va evitar.
Aètios va estar implicat amb l’assassinat de Domicià i Montius, però es va salvar de la venjança de Constantí per ser una peça molt petita de la conspiració. No obstant va abandonar Antioquia i se’n va anar a Alexandria on Sant Atanàsios mantenia la cristiandat ortodoxa contra l’arrianisme, i va ser diaca el 355 amb Jordi de Capadòcia, el rival arrià de Sant Atanàsios. Eunòmios va esdevenir el seu pupil i amanuense. Fins i tot sembla que va rebutjar ser ordenat bisbe arrià perquè l’oferta venia de Serres i Secundos, que estaven relacionats amb els catòlics.
El 358 Eudoxi va esdevenir bisbe d'Antioquia i Aètios va tornar a aquesta ciutat, però no fou ordenat diaca per la por d'Eudoxi a l’oposició del poble i Aètios va continuar desenvolupant les seves tesis. Un sector dels arrians va acusar d’heretgia a Aètios davant del emperador i van demanar un concili per establir la veritat teològica. El Concili fou organitzat per l’eunuc Eusebi, simpatitzant d'Aètios, però els partidaris del heretge foren derrotats a Selèucia (359) i el concili fou dissolt. Aètios va anar a Constantinoble i va demanar la protecció del emperador. Els contraris a Aètios es deien Anti-Aecians i mes tard semiarrians.
El problema de la diferent substancia a la trinitat va provocar una escissió entre els aecians i Aètios fou abandonat pels seus amics (que foren anomenats Eusebians o Acacians). Aètios fou proscrit. Va anar a Mopsuèstia on fou ben rebut pel bisbe Auxèntios, i després va passar a Amblada, a la Psídia, on va composar un glossari de tres-centes blasfèmies. Va anomenar als seus adversaris Cronites (es a dir "temporals"). A la mort de Constantí, Julià va cridar a alguns bisbes exiliats i a Aètios a la seva cort. A Aètios li va donar una granja a Lesbos; Euzomos, bisbe d'Antioquia, va aixecar la condemna a Aètios al que va nomenar bisbe (heretge) de Constantinoble, càrrec que va mantenir fins a la mort del emperador Jovià el 364. Valent va prendre partit per Eudoxi, bisbe Acacià de Constantinoble, i Aètios es va retirar a Lesbos on per poc no fou mort pel governador local que havia estat nomenat pel rebel Procopi, aixecat contra Valent (365). Va tornar a Constantinoble però en fou expulsat pels seus antics amics; va demanar protecció a Eudoxi que era a Marcianòpolis amb l’emperador, però no va obtenir contesta, i va morir a la capital del Imperi el 367. Fou enterrat per l’heretge Eunòmios.
La seva doctrina barrejava diversos elements; la moral sembla que fou assimilada dels maniqueus; va negar la necessitat de celebracions i de mortificacions del cos. Fou per un temps deixeble d'Eusebi de Sebaste (no se sap ben be quant) del que també va recollir alguns ensenyaments. La secta dels Anomees, una forma de l'heretgia arriana, deriva de les seves ensenyances.
