Agost (Alacantí)

Agost és un municipi valencià que es troba a la zona més oriental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m.). El seu relleu es veu solcat pels barrancs de l'Arc i de Berlandí.

Taula de continguts

1 Història
2 Demografia
3 Política
4 Economia
5 Tradicions
6 Gastronomia
7 Pilota valenciana
8 Música
9 Llocs d'interés
10 Festes
11 Enllaços externs

[edita] Història

El nucli més antic es distribueix per la part més alta del turó que ocupa, i sembla ser d'època íbera. També hi ha jaciments d'època romana. Encara que possiblement pertanyé al regne de Tudmir, fou en l'època àrab quan començà a abastar cert desenvolupament, gràcies als seus jaciments d'argila que, amb el temps, donaren lloc a una important artesania terrissera. Amb la conquesta cristiana romangué integrada al regne de Castella sota el regnat de Ferran III de Castella, posteriorment, en 1296, Jaume II va adscriure-la definitivament al de València. A l'any 1681 passà a propietat dels cavallers de Vallebrera. Va segregar-se d'Alacant, al qual terme pertanyia des de 1252 a finals del s. XVIII.

Durant els anys seixanta d'aquest segle, i amb l'auge del sector de la construcció, s'hi crearen diverses empreses orientades a l'esmentat sector.

[edita] Demografia

En l'actualitat el nombre d'habitants del poble pot ser cresca de sobte, ja que hi ha en marxa un projecte de urbanització amb camp de golf que por fer perillar l'estabilitat demogràfica del poble.

Estavan censats 386 agosters l’any 1715; el nombre d’habitants ha va augmentar als segles XVIII i XIX. Així l’any 1900 ja n’hi havien 2.958 que van baixar a 2.356 en 1950. A partir d'aquesta data es va recuperar i la població va augmentar: 3.369 a l'any 1970, 3.809 l’any 1986 i, finalment, 4.451 el 2003.

[edita] Política

La població està governada en minoria per una agrupació independent, AIA, amb 3 regidors. que un d'ells ha abandonat la formació per no voler votar a favor d'una ordenança per a controlar l'emmagatzenament d'argiles a les ceràmiques; el 25 de maig perderen la majoria absoluta. El PSOE també en té 4 i el PP 3.

[edita] Economia

Existeix una forta tradició terrissera i són famosos els seus botijons, cànters, etc. Aquesta artesania i les fàbriques de rajoles juntament amb l'agricultura, vinya, especialitzada en raïm de taula, sobretot; ametlers i hortalisses són la base de l'economia.

[edita] Tradicions

Entre les moltes tradicions cal destacar:

[edita] El dia de la vella

Se celebra 3 setmanes després de Dimecres de Cendra i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i a les escoles, diferents ninots o “velles”, els quals representen escenes i costums del poble.

[edita] Danses del Rei Moro

Són un costum que encara perdura amb un gran arrelament entre la població. S’acompanyen amb la dolçaina i el tabalet i participen els joves que arriven a la majoria d'edat cada any (danseros). Es celebren del 26 de desembre a l'1 de gener (excepte el dia 31), per la vesprada a la plaça del poble. El dia gran de les danses és el dia del Rei Moro, qui les presidix ballant amb la resta de parelles.

El dia 27 per la nit es fa la Nit dels Coets, una altra tradició en la que participen joves i majors, que consistix en anar tirant "carretilles" al Rei Moro durant el seu viatge pels carrers del poble. Aquest va acompanyat pels danseros que deuen anar amb ell fins que es creme el palis, una estructura de fusta i canyes sota la qual va passejant el Rei Moro. En acabant, deuran penjar les taronges als balcons de la plaça, les quals es despenjaran el dia 1 de gener pels xics que seran danseros l'any següent.

[edita] Dolçainers

Agost sempre ha estat bressol de grans dolçainers. També és molt antiga; de fet es conserva una dolçaina què té més de 250 anys. La dolçaina en Agost està guanyant nous adeptes com es demostra amb la colla “La Taranina”.

[edita] Gastronomia

La gastronomia és basa en els productes del camp i és contundent. Hi destaquen el gaspatxo amb nyora, l'arròs amb caragols, migas, borreta de bacallà; coques de sardina i de ceba. Sens oblidar-se del seu exquisit raïm de taula, amb denominació d'origen propi del Vinalopó.

[edita] Pilota valenciana

La pilota valenciana és l’esport més antic que es practica a Agost. Les modalitats de curta, llarga i galotxa són les preferides. El primer club d’Agost federat va ser el "Club de Pilota de Agost", l’any 1982 que ha arribat a jugar en segona categoria.

[edita] Música

Una altra cosa que potser també es podria dir en l'article perquè és important és la gran cultura i afició musical que hi ha al poble. Hi ha dues bandes de música amb les respectives escoles. La Societat Filharmònica Unió Musical es va fundar l'any 1895 i en la dècada passada va celebrar el seu centenari; el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau està celebrant enguany o ho va fer l'any passat el 25é aniversari. Estes bandes popularment tenen rivalitat entre si i són conegudes com "la vella" i "la nova" al poble. A banda d'això també hi ha una xaranga i dues orquestres (d'eixes d'anar a tocar als pobles en festes, no de cambra): la Ciudad de Alicante i la Clàssics. I fa uns pocs anys també està la colla de dolçainers.

[edita] Llocs d'interés

Museu de Cantereria", on es trobava una antiga cantereria, es pot contemplar el procés de creació artesanal de la cantereria. També hi ha peces de gran interés.
Església de Sant Pere Apòstol, del s XVI.
Un llenç de la muralla, que és l'única part que s'hi conserva en condicions, del castell d'Agost. Hi ha algunes restes més disseminades per les construccions de la població
Restes del castell de la Murta, a 7 km del poble. Absolutament en ruïnes, el que roman no permet més que fer-se una idea de les seues dimensions. Fou una fortalesa de gran importància durant les sublevacions musulmanes posteriors a la conquesta castellana.
Ermita de Santa Justa i Santa Rufina, construida al 1821.
Ermita de Sant Pere, junt al castell.
L'Arc, aqüeducte d'origen àrab.
Terrer dels pobres (jaciment d'argila) i les basses on es prepara el fang.

[edita] Festes

24 de gener, Mare de Déu de la Pau, patrona. Se li fa una serenata la vespra de la seua festa.
3 setmanes després de Dimecres de Cendra, dia de la Vella.
29 de juny, Sant Pere. Moros i cristians.
26 de desembre (tota la setmana), festa del rei Moro, es conmemora l'expulsió dels moriscos. Hi ha una batalla de peladilles. També té un paper molt destacat la xeramita.