Aigües

Incorporada al regne de Múrcia amb la conquesta, el 1296 passà a formar part del Regne de València. A causa que durant anys fou zona de fronterera, al seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara sols resta una torre. Durant la guerra de Successió, Felip V li atorgà el títol de vila per la seua adscripció al bàndol borbònic. Des del 1.252 al 1.841 estigué adscrita al municipi d'Alacant. Per aquestes darreres dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtessa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en 1.816, havia assolit ja cert prestigi. El 1.936, aquest es va convertir en Patronat Infantil Antituberculós i, desprès de la guerra, fou comprat per l'Estat i es convertí de bell nou en balneari.

A les primeries dels seixanta, Sanchis Guarner parla de 572 aigüesers. En 1.986 hi havien 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última dada coneguda parla d'una recuperació en la població fins arribar als 624 habitants.

[edita] Composició política

Les eleccions de maig donaren lloc a una variada representació municipal: PP amb 3 regidors, PSOE amb 2, Iniciativa independiente (II) amb 1 i Los verdes-ecopacifistas també amb 1. Manté l'alcaldia el PP formant equip de govern amb II

[edita] Activitats econòmiques

Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turismo de salut, doncs tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

[edita] Entorn natural

A 341 metres d'altura és un mirador de la Mediterrànea. Boscos de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la línia de l'horitzó i, quan comença la tardor , magnífiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterrani amb senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.