Alfabet occità
De Viquipèdia
L'alfabet occità és una varietat de l'alfabet llatí.
Taula de continguts |
[edita] Llista i ordre de les lletres
Segons la norma clàssica occitana (en curs d'estudi al Conselh de la Lenga Occitana), l'alfabet occità té 23 lletres dins l'ordre següent:
A B C D E F G H I J (K) L M N O P Q R S T U V (W) X (Y) Z
Les lletres K, W i Y es considera que són forasteres i només s'empren en mots d'origen foraster, no gaire adaptats a l'occità, com ara whisky, watt, Kenya. Amb tot s'insereixen dins l'ordre alfabètic internacional.
[edita] Noms de les lletres
Els noms de les lletres són:
| Lletra | Nom | Nom: pronúncia en alfabet fonètic internacional (AFI) |
|---|---|---|
| A a | a | [ˈa] |
| B b | be, be nauta | [ˈbe, ˈbe ˈnawtɔ] |
| C c | ce | [ˈse] |
| D d | de | [ˈde] |
| E e | e | [ˈe] |
| F f | èfa | [ˈɛfɔ] |
| G g | ge | [ˈdʒe] |
| H h | acha | [ˈatʃɔ] |
| I i | i | [ˈi] |
| J j | ji | [ˈdʒi] |
| (K k) | (ca) | [ˈka] |
| L l | èla | [ˈɛlɔ] |
| M m | èma | [ˈɛmɔ] |
| N n | èna | [ˈɛnɔ] |
| O o | o, ò | [ˈu, ˈɔ] |
| P p | pe | [ˈpe] |
| Q q | cu | [ˈky] |
| R r | èrra | [ˈɛrrɔ] |
| S s | èssa | [ˈɛsɔ] |
| T t | te | [ˈte] |
| U u | u | [ˈy] |
| V v | ve, ve bassa (en gascó: ve, ve baisha) |
[ˈbe, ˈbe ˈβasɔ] |
| (W w) | (ve dobla) | [ˈbe ˈðuplɔ] |
| X x | ixa | [ˈitsɔ] |
| (Y y) | (i grèga) | [ˈi ˈɣrɛɣɔ] |
| Z z | izèda | [iˈzɛðɔ] |
Els noms de les lletres són femenins: una èfa, una ce, la te. Eventualment, també, poden ésser masculins: un èfa, un ce, lo te. En aquest cas, els noms femenins be nauta (B), ve bassa (V), ve dobla (W) i i grèga (Y) esdevenen al masculí be naut, be bas, ve doble i i grèc.
L'elisió és freqüent davant d'un nom de lletra que comença per una vocal, segons l'us atestat per Frederic Mistral en Lo Tresaur dau Felibritge [Lou Tresor dóu Felibrige]: l'èfa, l'i (més clàssic que la èfa, la i).
[edita] Signes diacrítics
- Remarca — Per una explica més detallada dels signes diacrítics, vegeu: pronúncia de l'occità.
Qualques signes diacrítics serveixen per modificar o precisar la pronúncia de les lletres de l'alfabet occità.
- L'accent greu (accent grèu) (_̀) es pot trobar sobre à, è, ò.
- L'accent agut (_́) es pot trobar sobre á, é, ó, í, ú.
- La dièresi (lo trèma) (¨) es pot trobar sobre ï, ü.
- La cedilla (cedilha) (¸) es pot trobar sota la ç trencada.
- El punt volat (ponch interior o en gascó punt interior) (·) es pot trobar entre les consonants següents: n·h i s·h. S'utilitza en gascó.
Bé cal notar que els signes diacrítics són obligatoris sobre les majúscules tal com sobre les minúscules. Aquesta regla ajuda a precisar la lectura: Índia, Àustria, Sant Çubran, FÒRÇA, SOÏSSA, IN·HÈRN (i no pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN*).
