Alfons IX de Lleó
De Viquipèdia
Alfons IX de Lleó ( Zamora 1171 - Villanueva de Sarria, Zamora 1230 ), rei de Lleó (1188-1230).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill gran del rei Ferran II de Lleó i la seva primera esposa Urraca de Portugal.
Segons la numeració cronològica real del Regne de Lleó hauria de ser conegut com Alfons VIII de Lleó, però la seva denominació amb l'ordinal IX està més popularitzada.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 1191 a Guimaraes amb Teresa de Portugal, filla de Sanç I de Portugal i Dolça de Barcelona. El matrimoni fou anul·lat el 1194 però tingueren:
- l'infant Ferran de Lleó (1192-1214)
- la infanta Sança de Lleó (1193-v 1243)
- la infanta Dolça de Lleó (1194-v 1243)
El desembre 1197 es tornà a casar a la ciutat de Valladolid amb Berenguera de Castella, filla d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra.
- la infanta Berenguera de Lleó (1198-1235), casada amb Joan de Brienne, rei-regent de Jerusalem
- la infanta Constança de Lleó (1200-1242), monja al Monestir de Las Huelgas
- l'infant Ferran III de Castella (1201-1252), rei de Castella i rei de Lleó
- la infanta Elionor de Lleó (1202)
- l'infant Alfons de Molina (1203-1272), senyor de Molina i Mesa
El matrimoni fou novament anul·lat el 1204 pel gran grau de consanguineïtat.
[edita] Vida política
Es va enfrentar a la seva madrastra i al seu germanastre per la corona de Lleó. Per fer més forts els seus drets hereditaris va convocar la Cúria Règia i va rebre el suport del clergat, els nobles i les autoritats civils.
Després de divorciar-se de Berenguera es va centrar en la rivalitat del seu regne amb el de Castella. El 1217 Berenguera va esdevenir reina de Castella per la mort del seu germà Enric I de Castella, però va abdicar aquell mateix any en favor del fill d'ambdós, Ferran III el Sant, cosa que provocà que aquest es traslladés al costat de la seva mare per governar el regne castellà i abandonès el seu pare.
El 1218 va fundar la Universitat de Salamanca.
Alfons IX decidí llavors centrar-se en combatre els àrabs, aconseguint conquerir les ciutats de Càceres el 1229 i Mèrida i Badajoz el 1230.
[edita] Successió
La seva mort va esdevenir el 1230, deixant el regne a les seves filles Sança de Lleó i Dolça de Lleó, però serà finalment Ferran III de Castella el que es farà amb el poder, gràcies al Pacte de Terceries el mateix any 1230. Amb l'ascens de Ferran III de Castella al tron de Lleó s'uniran novament, i ja de forma definitiva, els dos regnes principals castellans.
| Precedit per: Ferran II |
Rei de Lleó 1188–1230 |
Succeït per: Sança II amb Dolça I |
