Alfons I d'Astúries
De Viquipèdia
Alfons I d'Astúries el Catòlic ( 693 - 757 ), rei d'Astúries (739-757).
[edita] Orígens familiars
Fill de Pere de Cantàbria i descendents del rei visigot Recared.
[edita] Núpcies i descendents
Alfons es casà amb Ermessenda d'Astúries, filla de Pelai I. Del seu pare havia heredat les terres patrimonials de Cantàbria i gràcies a la seva espodsa va rebre Astúries. D'aquest matrimoni van néixer:
- Fruela I d'Astúries (v 740-768), rei d'Astúries
- Vimerar d'Astúries (?-767), assassinat
- Adossenda d'Astúries, casada amb Silo I d'Astúries
Alfons I va tenir un fill bastard amb una musulmana:
[edita] Vida política
Tant Pelai com el seu fill Fàfila mai se'ls va considerar reis, a diferència d'Alfons I que es va utoproclamar rei d'Astúries a la mort del seu cunyat Fàfila.
Amb ell el Regne va iniciar la Reconquesta, aprofitant les lluites internes dels musulmans. Així el 740 es va anexionar Galícia, el 754 Lleó i fins i tot va arribar a conquerir La Rioja, però aquesta no la va poder repoblar.
En aquestes campanyes de reconquesta les ciutats i pobles quedaven buits al marxar cap a terres més segures del nord, duts per Alfons I i el seu exèrcit. Aquesta manera de fer va comportar dues conseqüències d'importància pel futur:
- la creació del Desert del Duero: l'àrea compresa entre el riu Duero i la Serralada Cantàbrica va quedar pràcticament despoblada per dificultar així els futurs avenços de tropes musulmanes vers el nort. La repoblació de part d'aquestes terres s'iniciarà cent anys més tard amb gent de Cantàbria.
- l'increment de població que van experimentar les terres de la vessant nort de la Serralada, Cantàbria i Astúries, amb la gent duta de la meseta va provocar la necessària roturació de terres i la fundació de nous pobles, configurant el tipus de poblament que la zona té avui dia.
La seva tomba és a Santa Maria de Covadonga, una de les seves fundacions, per la qual cosa rebé el sobrenom de Catòlic.
| Precedit per: Fàfila |
Rei d'Astúries 739–757 |
Succeït per: Fruela I |
